El xiprer
 |
| Ermita de la Salut del Papiol. |
A la petita Joana, després de tants mesos juntes a totes hores.
Soc com el xiprer fidel ben a la vora de casa teva.
Seré qui et vetllarà el son en les hores esquerpes.
Seré l’àvia còmplice dels bocins de xocolata.
Soc, encara, l'acolliment i l'abraçada, per quan tornis a casa, cada tarda.
Dona, si li dónes xocolata, la seva fidelitat està garantida...
ResponEliminaS'han de buscar tots els recursos...
EliminaPot estar ben contenta d'aquesta dolça guardiana !! Salut ;)
ResponEliminaJa la trobo a faltar des que va a l'escola bressol...
EliminaHas triat una ermita amb el nom més adequat pel temps que vivim.
ResponEliminaSalut per a la Joana, i per a tu.
Això és el que tenim de més valor, Xavier. Salut per a vosaltres també.
EliminaCom s'estimen els nets i que bé que s'hi està al seu costat!!...
ResponEliminaUna abraçada.
Una abraçada Montse. Després de tantes hores, dies i mesos... és com una síndrome d'abstinència, es troben a faltar. Una abraçada, Montse!
EliminaEl xiprer és un arbre que dóna la benvinguda, en aquest cas als nets, després de l'escola..Ves per on les àvies com malcrien els infants a base se xocolata, he, he...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sense la xocolata no som res, M Roser... he, he, he. Això no és malcriat de cap manera. Bon vespre!
Elimina