Ben trobat aquest pensament. ÉS cert que moltes vegades trobes pedres que semblen "tresor" i te les enduries a casa. Finalment la lògica s'imposa i les has de deixar al seu lloc.
Més aviat semblava que realment les havien triades molt bé... em va semblar sentir la veu dels pares i tot dient. "No, no pots emportar-te totes aquestes pedres a casa" he, he, he... és broma però vaig imaginar l'escena...
Molta sensibilitat tindria qui ha buscat les pedres, i que després ha triat el lloc on deixar-les... El tronc tallat de l'arbre sembla una bonica panera on poder-las guardar... I amb tot el conjunt a tu t'ha cridat l'atenció i has creat aquesta imatge tan maca... El món de les petites coses!! Una abraçada.
Les passejades, sovint tenen sorpreses boniques com aquesta. El que va recollir i deixar les pedres, indubtablement, devia tenir una gran sensibilitat per les coses petites. Una abraçada, Montse!
No es poden collir totes les pedres. Si el teu tren va a Barcelona, i en ve un de més bonic que va a Girona, tu continues agafant el que et porta a Barcelona.
Una foto molt bonica, que jo la penjaria a casa...M'agrada el contrast de la soca vella de l'arbre amb la duresa suau de les pedres! Jo diria que sembla obra de la mainada, que són molt creatius... Bon vespre, Carme.
Ben trobat aquest pensament. ÉS cert que moltes vegades trobes pedres que semblen "tresor" i te les enduries a casa. Finalment la lògica s'imposa i les has de deixar al seu lloc.
ResponEliminaEns ha passat a tots... al menys a tots els que trobem que les pedres són boniques!
EliminaTambé podria ser una fita per marcar el camí, però les pedres són massa boniques com perquè la tria hagi estat casual.
ResponEliminaMés aviat semblava que realment les havien triades molt bé... em va semblar sentir la veu dels pares i tot dient. "No, no pots emportar-te totes aquestes pedres a casa" he, he, he... és broma però vaig imaginar l'escena...
EliminaMolta sensibilitat tindria qui ha buscat les pedres, i que després ha triat el lloc on deixar-les...
ResponEliminaEl tronc tallat de l'arbre sembla una bonica panera on poder-las guardar...
I amb tot el conjunt a tu t'ha cridat l'atenció i has creat aquesta imatge tan maca...
El món de les petites coses!!
Una abraçada.
Les passejades, sovint tenen sorpreses boniques com aquesta. El que va recollir i deixar les pedres, indubtablement, devia tenir una gran sensibilitat per les coses petites. Una abraçada, Montse!
EliminaNo es poden collir totes les pedres. Si el teu tren va a Barcelona, i en ve un de més bonic que va a Girona, tu continues agafant el que et porta a Barcelona.
ResponEliminaNo es poden collir totes les pedres, encara que ho intentis i les que culls, tampoc te les pots emportar sempre...
EliminaUna foto molt bonica, que jo la penjaria a casa...M'agrada el contrast de la soca vella de l'arbre amb la duresa suau de les pedres! Jo diria que sembla obra de la mainada, que són molt creatius...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A mi també m'ho va semblar, M Roser!
EliminaBon dia!