Etiquetes
Publicat per

Ombres



Les meves ombres
són tan a prop de mi, 
que se'm barregen entre els dits,
m'entrebanquen els peus
i es confonen amb els meus cabells.

 Però no són jo, només són ombres.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol18 de maig del 2020, a les 19:18

    Si fas ombra és que t'ha quedat la llum.

    ResponElimina
  2. rits18 de maig del 2020, a les 19:46

    Hi ha ombres que s'allarguen molt i encara que no siguin un mateix, tapen i massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 de maig del 2020, a les 23:41

      Per això aviso... he, he, he... per molt que tapin, no són jo...

      Elimina
  3. M. Roser19 de maig del 2020, a les 20:24

    Vigila, no té les trepitgis(les ombres)...Tinc una planta molt semblant que aquesta, m'agraden perquè no s'han de regar gaire!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals24 de maig del 2020, a les 19:13

    Hi ha les ombres que se'n van endarrere, el passat, i les que se'n van endavant, el futur.
    Per a mi les meves ombres no són jo, però són meves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas29 de maig del 2020, a les 17:23

      N'hi ha de totes menes. No si al final els agafem afecte i tot. Són les nostres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars