Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Si fas ombra és que t'ha quedat la llum.
ResponEliminaBé que ho intento, que em quedi llum!
EliminaHi ha ombres que s'allarguen molt i encara que no siguin un mateix, tapen i massa.
ResponEliminaPer això aviso... he, he, he... per molt que tapin, no són jo...
EliminaVigila, no té les trepitgis(les ombres)...Tinc una planta molt semblant que aquesta, m'agraden perquè no s'han de regar gaire!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
I creixen com unes feres!!!
EliminaBon dia M Roser!
Hi ha les ombres que se'n van endarrere, el passat, i les que se'n van endavant, el futur.
ResponEliminaPer a mi les meves ombres no són jo, però són meves.
N'hi ha de totes menes. No si al final els agafem afecte i tot. Són les nostres.
Elimina