Geranis de pensament
Miro el cel: hi ha uns núvols grisos
i molt pesants a sobre nostre.
Com si hagués perdut l'agilitat
em costa mourem del lloc on estic ancorada.
Creixen alegres els geranis de pensament.
Minúsculs, com si fossin una metàfora.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Els meus geranis encara no tenen flor. Els meus pensaments tampoc.
ResponEliminaEls meus geranis de tota mena, sí que en tenen... per compensar!
EliminaPedrolejant una mica: si són pensaments floriran.
ResponEliminaEls geranis ja han florit. Amb els pensaments em dones esperances. Pedrolejar, a casa meva, és una festa.
EliminaEls geranis i els seus pensaments, i els teus, donen la nota de color al dia gris que fa avui!
ResponEliminaGràcies, Laura, una mica de color no va mai malamemt.
EliminaDurant molts anys vaig tenir molts geranis, però van agafar una malura i ja no n'he tingut més...Aquests teus barrejat, amb pensaments són molt alegres.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La malura encara dura... abans els geranis duraven anys i anys. Ara s'han de canviar sovint perquè agafen el trepanador aquest que els deixa buits de dins.
Elimina