Bassa
Nedar a contracorrent sense corrent.
Beure's la claror del sol abans que s’escapi cap amunt.
Amagar-se en les ombres de les branques, per no ser vistos.
Escapar de la bassa, encara que els sembli que més enllà no hi ha res.
Més enllà hi ha un món. Escapar-se pot ser una obligació.
Sempre m'agraden els colors i el traç de les teves pintures.
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfonso. És una alegria retrobar-te pels blogs! Una abraçada.
EliminaTrobarem la sortida, riu amunt.
ResponEliminaEl títol m'ha fet pensar en la Dolors
EliminaA veure si la trobem d'una vegada... que ja seria hora...
EliminaSeria hora també per la Dolors!
Jo m'hi havia banyat a una bassa així. Plena de verdet i amb una bona colla de peixos (carpes?) de color taronja. Ara no ho faria. Quan ets jove, tens menys manies...
ResponEliminaJo tampoc ho faria Mc... Aquesta bassa a Avinyonet de Puigventós, era moçt maca amb els seus jocs de llum i ombres, però no m'hi hagués banyat de cap manera.
EliminaUna vegada ja van sortir del mar per colonitzar la terra. Qui sap si ara ho tornaran a fer aprofitant que no hi ha moros a la costa.
ResponEliminaA vegades coses que semblen impossibles, es fan realitat. Qui s'havia de pensar que un dia sortirien de l' aigua, oi? I van sortir!
EliminaM'agrada molt la teva aportació.
Aquesta bassa té un encant especial, potser per senzilla, per l'estil, no sé...m'agrada! El que no m'agrada és nedar a contracorrent, sense corrent, em desorienta.
ResponEliminaJo crec que hauríem de nedar a contraccorrent fins i tot aturats, com ara.
EliminaA casa la padrina en tenien una al costat de la masia, però tampoc ens hi banyàvem tot i que si estava una mica neta, s'utilitzava la seva aigua per tot el referent a la higiene...
ResponEliminaAquesta era prop d'un antic safareig.
EliminaSón boniques les basses.
A vegades anar en contra del que ens fa feliços és una obligació. Però no es pot matar tot el que és gras... La llei seca va tenir els efectes que va tenir.
ResponEliminaM'agraden molt tots i cadascuns dels versos d'aquest poema.
Has llegit El rec de l'Olga Xirinacs? També hi surt una bassa molt freda on de petita es banyaven.
Sí que he llegit El rec. Una visió d'un temps i d'un lloc, que val la pena. Em va agradar i més tenint en compte que conec el Rubí actual. Molta nostàlgia d'un Rubí i d'un país que ja no existeix.
EliminaUna bassa amb molta vida dins... Ara em vindria molt bé tindre una, i una terrasseta, o un jardí millor!
ResponEliminaNo estaria malament, no...
EliminaAquests dies tots els animalons s'han sentit més lliures. I nosaltes tancats. Ecapar-nos de tot això és una obligció, però sento que no ens podem escapar.
ResponEliminaHo hem de fer, d'això i d'altres coses!!!
Elimina