Contra tots els temporals. Tal com dius tu Carme: "la barca a punt". Com deia Maria Mercè Marçal: "...Anirem lluny sense recança -i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços -i serem quatre, serem cinc!- i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard...."
És una passada, aquest poema, té una força que no s'esgota per més vegades que el llegeixis, que l'escoltis recitat o cantat. Gràcies per portar-lo fins aquí, Xavier!
És veritat que encara que la vegi vella, la fotografio perquè la trobo bella. La vida és així, potser podria ser poc útil, no tenir-la a punt, però la bellesa ja la tenim. Qualsevol barqueta ran de mar, ja és bonica, sigui com sigui.
Aquesta potser ja està jubilada i reposa de cara el mar, el seu amic de tota la vida...Una foto molt bonica, amb el títol com d'una havanera! Si som molts fantàstic i mentre tinguem la lluna per far... Bon vespre, Carme.
Contra tots els temporals. Tal com dius tu Carme: "la barca a punt".
ResponEliminaCom deia Maria Mercè Marçal:
"...Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard...."
És una passada, aquest poema, té una força que no s'esgota per més vegades que el llegeixis, que l'escoltis recitat o cantat. Gràcies per portar-lo fins aquí, Xavier!
EliminaI aquests dies més, perquè ens pot servir per anar per algun carrer.
ResponEliminaSort que ja ha passat tot i la vella sempre serà bella.
És veritat que encara que la vegi vella, la fotografio perquè la trobo bella. La vida és així, potser podria ser poc útil, no tenir-la a punt, però la bellesa ja la tenim. Qualsevol barqueta ran de mar, ja és bonica, sigui com sigui.
Elimina"A moment lost is never found again", deia Benjamin Franklin.
ResponEliminaÉs cert, en vindran d'altes, però no aquell.
EliminaMillor que, quan arribi el moment, tinguem la barca en millors condicions!
ResponEliminaAixí hauria de ser, però el moment sembla que o bé no arriba mai o no el volem veure.
EliminaAquesta potser ja està jubilada i reposa de cara el mar, el seu amic de tota la vida...Una foto molt bonica, amb el títol com d'una havanera!
ResponEliminaSi som molts fantàstic i mentre tinguem la lluna per far...
Bon vespre, Carme.
Una barca vora el mar sigui com sigui és bonica... trobo jo.
EliminaBon vespre, M Roser.