M'agrada moltíssim, Carme! Jo també tinc una solitud plena. Aquest és un d'aquells poemes en què algun lector, com jo mateixa, s'hi pot projectar, encara que no l'hagi escrit, com diu Margarit.
Quina entrada més bonica, m'agraden tots aquests colors que la guarneixen en foema d flors o fulles, tan se val... Un lloc arrecerat si que ho és per gaudir-ne en solitut! Bon vespre, Carme.
Compartirem el moment, tot i que vegades arriba en forma de tragèdia.
ResponEliminaAvui és un dia molt trist. Compartim aquesta ànima trista també.
EliminaM'agrada moltíssim, Carme! Jo també tinc una solitud plena. Aquest és un d'aquells poemes en què algun lector, com jo mateixa, s'hi pot projectar, encara que no l'hagi escrit, com diu Margarit.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena. Estic contenta que t'agradi.
EliminaQuina entrada més bonica, m'agraden tots aquests colors que la guarneixen en foema d flors o fulles, tan se val... Un lloc arrecerat si que ho és per gaudir-ne en solitut!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies. M Roser! Arrecerat i ple de vida! Bon vespre!
Elimina