Reiners
Recordeu la bellesa del racó de Reiners? Malgrat la sequera mantenia tot el seu encant.
A vegades, la bellesa: un paisatge, una cançó, un quadre, un poema; ens fan sentir emocions i són emocions receptives, rebem la bellesa pels ulls, per les orelles, per la pell i ens fa sentir contents o fins i tot feliços.
Altres vegades la bellesa té un efecte que va una mica més enllà, ens belluga per dins en un intent de barrejar-nos amb ella. L'intent i les emocions de l'intent, van molt més enllà de la capacitat o traça que tinguem de "seguir-la", però l'impuls hi és.
És com si la bellesa exterior, ens atrapés a dins i ens encomanés la bellesa a nosaltres. Com si ens demanés de participar-hi. El resultat pot ser minso, com aquest dibuix. Potser ens adonem, de seguida, que no sabem arribar més enllà, però ningú no ens pot prendre aquest segon nivell d'impacte de la bellesa en nosaltres, l'intent de fer-la nostra, l'intent de compartir-la, l'intent d'escampar-la.
Recordem la bellesa. La fotografia ens la va fer conèixer. L'aquarel·la i l'escrit ho referma.
ResponEliminaNo m'agrada gens com em va quedar aquest dibuix, però precisament per això m'anava bé pel que volia explicar. El resultat no compta, només les emocions d'intentar-ho.
EliminaRecordo aquest raconet tan bonic... Doncs si, la bellesa ens crida i nosaltres som lliures d' apropar-nos-hi i fer-la nostra, desprès ja la compartirem amb qui pensem que la sabrà apreciar.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
És una atracció constant la de les coses boniques... bon vespre M Roser.
EliminaCarme, jo mai he estat tan feliç creativament parlant com quan interpreto. Els quadres no són per penjar-los a casa, són per entrar-hi dins. Els qui paguen milions per un Van Gogh, però no el saben veure, són molt pobres.
ResponEliminaEl teu dibuix és ben digne, no sé per què no t'agrada.
Per cert, em va agradar molt com vas recitar, ja t'ho vaig dir.
Tens tota la raó. Aquests dies he sentit una cançó (la penjaré properament) que m'ha entrat a dins o potser jo he entrat dins d'ella. He estat molt feliç "jugant" amb la cançó, no sé si es podriacdie interpretant en el sentit que tu ho dius o versionant (només les paraules, de música jo en sé gens), i m'ha omplert poder-ho fer. Com m'omple intentar el dibuix encara que després el resultat no m'agradi.
EliminaEls poemes que vaog triar per llegir, m'identificaven, suposo que els vaig recitar amb convenciment. Gràcies, Helena!
Carme, m'agrada que tu tampoc no serveixis gaire per la música, amb el bona poeta que ets. Sempre dubto de com puc ser "lírica", sense saber de música.
EliminaClar que sí Carme! La bellesa es contagia d'alguna manera i ens arriba a l'ànima... Hi ha racons-moments- melodies que resulten molt difícil captar, però els sentiments que ens han fet viure sempre queden... i l'art és art sempre. A mi m'agrada la composició del teu dibuix, sempre serà més autèntic que una foto ;D
ResponEliminaMoltes gràcies, Ada! Els sentiments sempre tenen un llarg recorregut.
EliminaSi et sembla que el resultat d'aquest dibuix és minso és que no m'has vist a mi intentant escampar la bellesa...
ResponEliminaGràcies, XeXu! Tu la deus escampar d'alguna altra manera...
Elimina