Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Apostaria que, en aquesta ocasió, l'embolcall va ser més ben rebut que el regal pròpiament dit. I no és perquè desmereixi el llibre (que no sé quin era i, a més, sóc dels que penso que qualsevol llibre és sempre un magnífic regal) sinó perquè aquest mocador de fer farcells és tota una joia.
ResponEliminaNo t'ho sabria dir, potser sí. La meva neboda és molt artista. I molt exigent amb els resultats. No acaba d'estar mai contenta del què fa. Jo que no soc tan bona com ella tiro pel dret i intento passar-m'ho bé amb el que faig. D'alguna manera és un missatge. "Encara que no sigui perfecte, el mocador, pot transmetre moltes coses".
EliminaEl llibre era "La memòria de l'arbre" de la Tina Vallès. Que em va semblar una petita joia. Petita perquè és curt i es llegeix ràpid... joia per la sensibilitat que transmet.
Els treballs manuals no tenen preu, Carme, perquè contenen sentiments que es mesuren en uns altres paràmetres que els diners. Això els fa tan valuosos. Em diu en Mc, aquest mocador és tota una joia!
ResponEliminaEs fan amb molt de carinyoi això compensa moltes coses que puguin no ser prou ben acabades o prou ben fetes. Celebro que ho vegis així. Gràcies, Montse!
EliminaAquest mocador és especialment artístic, trobo.
ResponEliminaLa meva millor amiga encara en té un que em vas regalar i jo li vaig regalar a ella, sobre la taula del menjador.
Tot just un embolcall, que és com la forma en un poema.
Fa anys havia fet aquest dibuix de tinta negra en paper. Quan pinto roba sempre faig alguna cosa que prèviament he fet a paper. M'alegro que t'agradi.
EliminaL'has pintat tu a mà el mocador? Caram, quina artista. Llavors li has fet dos regals: el llibre i el propi mocador!
ResponEliminaSí, sí, dibuixat amb tinta negra. Espero que ella s' ho hagi pres així també!
EliminaNo sé el llibre com devia ser, però l'embolcall, per si sol, ja és tot un regal, i més si l'has pintat tu...Un regal embolicat amb un regal!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Com li deia al Mc, el llibre era "La memòria de l'arbre" de la Tina Vallès. Que em va semblar una petita joia. Petita perquè és curt i es llegeix ràpid... joia per la sensibilitat que transmet.
EliminaGràcies M Roser! Una abraçada.
Fins i tot l'emboltori del regal es pot reciclar
ResponEliminaAnem per bon camí. Un camí artístic
I tant! S'hi pot tornar a embolicar qualsevol cosa! Grácies, Xavier!
Elimina