Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No se pas si algú serà tan espavilat per saber desxifrar que volen dir aquests grafismes...M'agrada que n'hagin conservat un tros perquè el podem admirar!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
No sé si tenen cap sentit, semblen decoracions, però m'ha semblat que a tot, si volem se li pot donar un contingut, ni que sigui inventat.
EliminaLa poesia, dir el que volem que ens diguin i no ens han dit mai, i el que volem dir i tampoc hem dit mai, alguna cosa així deia Margarit.
ResponEliminaQue bonic! No sabia aquesta frase de Margarit. Gràcies, Helena!
EliminaSegurament que el meu intent de fer poesia és ben bé aquest. Dir tot allò que no diem mai i que no sabrm ni com dir.
De vegades penso que és debades voler construir nous llenguatges, ja que qui tingui la voluntat d'entendre'ns ho farà de la manera més directa i senzilla possible, i aquells que no vulguin entendre'ns seguiran sense fer-ho encara que tinguin totes les facilitats del món... I potser no val la pena perdre el temps amb qui no ens vol entendre...
ResponEliminaPer descomptat que tens raó, Montse.
EliminaJo em referia més aviat a la pròpia necessitat d'expressar algunes coses que a vegades no sabem com dir. Potser és que tinc "el vici" de comunicar o d'intentar comunicar. No tant pensant en si m'entenen o no, sinó en la satisfacció de comunicar-me de la millor manera i establir complicitats profundes.
El que és segur és que aquestes decoracions tenien una intenció harmoniosa, potser fins i tot poètica.
ResponEliminaI tant, harmoniosa del tot i visualment poètica!
Elimina