Penelles, el país de les Meravelles
Em faig petita, petita, al seu costat. I tinc la sort que les tauletes del bar i les ampolles i els gots són de la meva mida. I puc demanar aigua i la puc beure sense cap problema. Si ens servís l'Alícia, penso jo... com aconseguiríem aixecar un got ple de la seva mida?
Amb una sola mà, com aquell que no fa res, l'Alícia posa bé les taules, ben arrenglerades i situa les personetes que som al lloc on ella troba adequat. No ens movem de lloc, potser no li agradaria.
Refugiats del sol, en aquesta petita ombra, gaudim com poques vegades, de submergir-nos en una mena de màgia pintada, que ens fa sentir com nens i no pas per la mida, sinó per la imaginació que vola i vola.
Potser és a Penelles on l'Alícia guarda tots els botons que la gent anem perdent.
ResponEliminaPotser sí Xavier... i si hi guardés també el seny i la rauxa... que perdem cada dia i que ens fa tanta falta?
EliminaAra s'està posant de moda als pobles més aviat petits, pintar les parets , algunes d'aquestes pintures són autèntiques obres d'art...Un poblet del Bergadà on jo havia viscut, Avià, també està tot decorat. Si els dibuixos són bonics fan patxoca...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hauré de passar per Avià, ja ho veig. Hi he estat a casa d'uns parents, però només als afores, que és on viuen ells. M'hauré d'arrobar fins al centre.
EliminaQue bonic, Carme! M'has recordat un dels meus dos desitjos antics: precisament fer-me molt petita per poder fer coses passant desapercebuda. L'altre era poder saber quan i de què em moriria, l'edat, el dia exacte... El mural és encisador!
ResponEliminaTots dos desitjos m'han passat pel cap en un moment o altre de la vida... De tots els murals que vaig veure, i van ser molts, jo vaig trobar que aquest era el més emocionant. Potser n'hi ha molts de tant o més ben fets, però el lloc amb les taules de bar reals i tot el conjunt el feia molt impactant.
EliminaM'encanta aquest mural!! És art pur!
ResponEliminaÉstà molt bé i molt ben integrat al lloc...
Elimina