Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquesta rosa mig pansida ja no revifarà mai, Carme. Però en naixeran moltes més de noves .
ResponEliminaTot i pansida, no es deixa tapar i enterrar pel negre.
EliminaL'important és la rosa.
ResponElimina"Que la vie n'a d'importance
Que par une fleur qui danse
Sur le temps
L'important c'est la rose"
(Gilbert Bécaud)
Encara que mig pansida... l'important és la rosa... tens raó.
EliminaLa teva frase és un cant a l'esperança que hem de tenir present en els moments més foscs. Només ens cal tenir la capacitat de veure-hi més enllà del negre... A voltes és difícil, però val la pena intentar-ho!
ResponEliminaÉs difícil, en molts moments, però no tenim cap altre remei que fer-ho!
EliminaPrecisament el negre és el "culpable" que la flor groga destaqui amb tot el seu esplendor...Pansida o no , després en vindran d'altres!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Segur que sí, M Roser! Bon vespre!
Elimina