Font i colom
Brolla sense estridències l'aigua de la nostra font.
A vegades més alta, d'altres quasi ran de terra.
Brolla sense aturar-se per amarar tot l'entorn de miralls i reflexos.
Segueixo poc a poc el colom que es banya i beu.
I jo bec els colors tan càlids, mirall de realitats llunyanes
A mi també m'agrada contemplar l'aigua i els coloms.
ResponEliminaEn realitat jo buscava els reflexos de les cases a l'aigua, però no els vaog trobar. Mentrestant el colom em va acaparar l'atenció, ja que bevia, però em mirava de reüll, girant el cap de tant en tant per vigilar- me que no m'acostés massa. A cada pas que feia jo en la seva direcció, ell en feia uns quants per allunyar-se. Em feia molta gràcia: bevia i mirava enrere, alternativament.
EliminaValent i atrevit de moment, quan pugi el nivell de l'aigua i el raig de la font segur que emprèn el vol... Bonica estampa Carme!
ResponEliminaSi s'emporta una remullada segur que fuig... gràcies, Rafel.
EliminaUna foto curiosa...Suposo que el colom, amb la calor d'aquests dies, ha decidit refrescar-se una mica. No té pas aspecte de ser una font que s'hagi d'omplir, o sigui que el colom si podrà rabejar una bona estona...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Com li deia al Xavier. L'únic problema del colom era que jo no m'hi acostés massa. Bon vespre M Roser.
EliminaApart que has captat una imatge molt maca, pel que li expliques al Xavier, veig que també hi ha una complicitat amb el colom....
ResponEliminaMolt encertada l'asociació de l'aigua dels brolladors amb els moments de la nostra vida!!...
Vaig rellegint i cada vegada li trobo més matisos del que expliques d'aquesta font, que m'agraden...
Una abraçada.
En aquest cas, Montse, el colom va tenir més força que els meus pensaments, les meves idees, les meves recerques de reflexos... ell va guanyar la partida i jo vaig procurar deixar-lo beure sense espantar-lo massa. Una abraçada.
EliminaEl moviment del colom, quan beu tan a poc a poc, sempre em fa aquest efecte com hipnòtic. Em torna cap a algun lloc que encara no sé. Cap a algú, pacient, que sempre em crida.
ResponEliminaQue bonic aquest comentari! Cap a algú, pacient, que sempre em crida. Quina sort que hi hagi algú que sempre t'esperi, pacient, i et cridi...
EliminaAvui la cosa ha refrescat una mica, però no m'estranya que fins i tot els coloms es refresquin a les fonts, pinta que passarem molta calor aquest estiu!
ResponEliminaJa ho veurem. A ple mes de juny altres anys havia fet més calor, diria jo...
Elimina