Esquerp i bell l'aire i el riu. Vibrem silenciosament en un fluir intensament lent. El vent ens desperta els sentits lliurats a una contemplació latent, quasi hipnòtica.
Preciosa aquesta ermita- castell que s'emmiralla en les aigües quietes del riu, que jo hauria dit que sembla el mar...Un mirador per quedar-si fins, que el cor ens faci mal de contemplar tanta bellesa! Petonets.
Quantes coses esquerpes i belles trobem a la vida!
ResponEliminaSí, i no és pas cap contradicció...
EliminaUn punt d'art per millorar la bellesa del paisatge. Contemplem el conjunt.
ResponEliminaÉs un lloc que impacta. Per contemplar, efectivament.
EliminaPreciosa aquesta ermita- castell que s'emmiralla en les aigües quietes del riu, que jo hauria dit que sembla el mar...Un mirador per quedar-si fins, que el cor ens faci mal de contemplar tanta bellesa!
ResponEliminaPetonets.
És que efectivament sembla un mar, perquè no es veu l'altra banda, de tan ample com és aquest estuari. Bona nit, M Roser...
EliminaM'apunto a l'intensament lent, ple de tantes coses vives.
ResponEliminaHi ha moments intensos per tantes coses! Fas bé d'apuntar-t'hi.
Elimina`Molt suggerent tot plegat!
ResponEliminaGràcies, Laura!
Elimina