El claustre, tan bell, ens explica fragments de la trista, cruel i interessada història dels homes. El cedre, majestuosament, ens sobrevola a tots a través dels segles.
Un claustre preciós i molt ben cuidat, i quin cedre tan enorme...Tan l'un com l'altra ens podrien explicar moltes històries. Potser hi trobo a faltar un pou al bell mig del gran pati, ple d'aigua amb regust de calma i d'història!!! Petonets, Carme.
En aquest cas el pou o la font, no sé ben bé que era es veu que estsva situat en un racó del claustre. Ho vam veure a les fotos antigues, hi havia una construcció com una caseta i el pou a dins. Bona nit, M Roser!
Una gran i important abadia, plena d'històries tristes i de guerres i de violències, com totes les històries dels homes. Es veu que la humanitat no té cura.
En canvi el cedre no s'ha barallat mai amb ningú i està magnific a pesar dels segles. Jo no podia treure-li els ulls de sobre i no és pas perquè el claustre no fos magnífic que ho era, però ell més! 😉
Tens tota la raó el cedre acapara tota la atenció... i mira que és espectacular el claustre!! En la contemplació d'aquests arbres sempre em ve al cap la definició de "majestuosos" i m'ha fet gràcia veure que a tu també te l'ha suggerit... Una abraçada.
El coneixes, oi, Montse, aquest claustre? És realment magnfic. Però la meva impressió totalment subjectiva m,inclinava cap al cedre. Coincidim en la nostra preferència i en la nostra atenció.
He, he, he, deu ser l'adjectiu més apropiat, Montse! Una abraçada.
Un claustre preciós i molt ben cuidat, i quin cedre tan enorme...Tan l'un com l'altra ens podrien explicar moltes històries. Potser hi trobo a faltar un pou al bell mig del gran pati, ple d'aigua amb regust de calma i d'història!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
En aquest cas el pou o la font, no sé ben bé que era es veu que estsva situat en un racó del claustre. Ho vam veure a les fotos antigues, hi havia una construcció com una caseta i el pou a dins. Bona nit, M Roser!
EliminaUn claustre grandiós. Com ha de ser d'immensa l'abadia? el cedre... com han de ser de llargs els anys!!
ResponEliminaUna gran i important abadia, plena d'històries tristes i de guerres i de violències, com totes les històries dels homes. Es veu que la humanitat no té cura.
EliminaEn canvi el cedre no s'ha barallat mai amb ningú i està magnific a pesar dels segles. Jo no podia treure-li els ulls de sobre i no és pas perquè el claustre no fos magnífic que ho era, però ell més! 😉
Tens tota la raó el cedre acapara tota la atenció... i mira que és espectacular el claustre!!
ResponEliminaEn la contemplació d'aquests arbres sempre em ve al cap la definició de "majestuosos" i m'ha fet gràcia veure que a tu també te l'ha suggerit...
Una abraçada.
El coneixes, oi, Montse, aquest claustre? És realment magnfic. Però la meva impressió totalment subjectiva m,inclinava cap al cedre. Coincidim en la nostra preferència i en la nostra atenció.
EliminaHe, he, he, deu ser l'adjectiu més apropiat, Montse! Una abraçada.