Porxo i cedre a Moissac



El claustre, tan bell, ens explica fragments 
de la trista, cruel i interessada història dels homes.
El cedre, majestuosament, ens sobrevola a tots a través dels segles.

Comentaris

  1. Un claustre preciós i molt ben cuidat, i quin cedre tan enorme...Tan l'un com l'altra ens podrien explicar moltes històries. Potser hi trobo a faltar un pou al bell mig del gran pati, ple d'aigua amb regust de calma i d'història!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas el pou o la font, no sé ben bé que era es veu que estsva situat en un racó del claustre. Ho vam veure a les fotos antigues, hi havia una construcció com una caseta i el pou a dins. Bona nit, M Roser!

      Elimina
  2. Un claustre grandiós. Com ha de ser d'immensa l'abadia? el cedre... com han de ser de llargs els anys!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran i important abadia, plena d'històries tristes i de guerres i de violències, com totes les històries dels homes. Es veu que la humanitat no té cura.

      En canvi el cedre no s'ha barallat mai amb ningú i està magnific a pesar dels segles. Jo no podia treure-li els ulls de sobre i no és pas perquè el claustre no fos magnífic que ho era, però ell més! 😉

      Elimina
  3. Tens tota la raó el cedre acapara tota la atenció... i mira que és espectacular el claustre!!
    En la contemplació d'aquests arbres sempre em ve al cap la definició de "majestuosos" i m'ha fet gràcia veure que a tu també te l'ha suggerit...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El coneixes, oi, Montse, aquest claustre? És realment magnfic. Però la meva impressió totalment subjectiva m,inclinava cap al cedre. Coincidim en la nostra preferència i en la nostra atenció.

      He, he, he, deu ser l'adjectiu més apropiat, Montse! Una abraçada.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars