A vegades com aquest ocell, correm molt per no anar enlloc. Només que algun vent ens hi obliga. Quan para el vent, deu reposar alleugerit. El nostre vent, el que ens fa córrer, Sabem quin és? El sabem aturar? O som penells? O som mesells?
Ens ho han dit moltes vegades, el Bob Dylan i també el Raimon: el penell sap que la resposta està en el vent. "Fins quan una roca podrà resistir abans que se l'endugui el mar. Quant temps un poble haurà de patir per manca de llibertat...
"I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món."
Ho trobo molt curiós, aquest penell es mou molt i en canvi gairebé no fa vent... Perquè nosaltres ens movem hauran de bufar vents de llibertat!!! Bon vespre.
Ens ho han dit moltes vegades, el Bob Dylan i també el Raimon: el penell sap que la resposta està en el vent.
ResponElimina"Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat...
"I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a déu, al vent del món."
La resposta està en el vent o potser en la música... la música i la poesia sempre ens diuen coses importants. I continuem buscant...
EliminaNo és el mateix bellugar-se que moure's.
ResponEliminaI tant que no... i en general ens belluguem molt i ens movem poc.
EliminaSom-hi! Segur que ara deu portar una bona direcció, una bona empenta.
ResponEliminaGràcies, per la teva empenta positiva, Jordi!!!
EliminaHo trobo molt curiós, aquest penell es mou molt i en canvi gairebé no fa vent...
ResponEliminaPerquè nosaltres ens movem hauran de bufar vents de llibertat!!!
Bon vespre.
Sí que en feia, sí, de vent, molt de vent!
EliminaBon vespre M Roser!