Masia

Un sempre se'n vol anar i, si no té un nom per dir on vol anar, quan es tracta d'una cosa indeterminada i sense límits, en diu llibertat.

Elias Canetti, escriptor en llengua alemanya (1905-1994)



Una mena de no res, amablement m'envolta
i la tanca és una protecció.

A dins, 
les quotidianitats 
parlen i parlen o xisclen o xiuxiuegen,
segons els moments.
He après amb els anys a mirar-les,
a viure-les tal com són, 
sense estrafer-les gaire.

Cal trobar els moments inèdits
i no passar de llarg de cap singularitat
per petita que sigui: una rosa, un cirerer, un molí de vent...
És com tenir un cotxe groc, preparat per marxar,
just davant de l'entrada.





Comentaris

  1. Aquestes "singularitats per petites que siguin" i aquests "moments" són els que més omplen la nostra vida .
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, jo diria que tu n'ets experta en saber omplir-te la vida. Aquesta teva abraçada és doblement valuosa.

      Elimina
  2. M'agrada aquesta frase "si no saps on vols anar sempre tens la llibertat"... Les masies són el lloc on jo sempre vull anar, potser perquè en tinc tants records d'infantesa, que també associo amb la llibertat! M'agrada aquesta amb el patí interior amb la tanca que protegeix la vida quotidiana...
    M'encanta el detall del cotxe groc!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest anhel de llibertat, que no ens traiem mai de sobre no personalment ni col·lectivament. Bon cap de setmana de Pasqua!

      Elimina
  3. Fugir amb un cotxe groc em sembla terriblement perillós!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars