Injustícia literària
Havia acabat el llibre primer de La mort del comanador de Murakami i encara no tenia el segon, però tenia motes ganes de llegir el segon i continuar immersa en aquest univers Murakami, que m'agrada tant. I mentrestant que no el tenia, vaig pensar que podria llegir El cel no és per a tothom, que també em feia molta il·lusió, ja que els dos llibres anteriors de la Rojals m'havien agadat molt, i el tenia a sobre de tot del pilonet.
Aquesta tercera novel·la de la Marta Rojals, no decep, perquè és ben bé ella, la mateixa autora que podem reconèixer molt bé quan ja l'hem llegida. El mateix domini del llenguatge, uns diàlegs molt fluits i precisos i una manera d'explicar la història, endavant i endarrere ben construida i ben dosificada.
A mi, particularment se m'espatllava el plaer lector, massa vegades, perquè aquests fragments de la novel·la que combinen les situacions més actuals i amb els records d'infantesa o adolescència dels tres germans protagonistes, em semblaven curts i em trencava massa sovint el plaer de seguir una escena o una situació que es feia interessant. Un ritme, amb el qual jo no he acabat de connectar.
Potser és per la injustícia literària de llegir un llibre quan tens ganes de llegir-ne un altre, però l'he arrossegat més dies dels que feia falta i aquests tres germans se m'han fet una mica pesadets i repetititus.
He llegit en altres crítiques, que cal rellegir-la, per descobrir-la del tot. Doncs m'apunto el repte i ho provaré d'aquí un temps. Ja us ho explicaré.
Una reflexió encertada. La nostra apreciació del que llegim depèn sempre de les nostres circumstàncies i, segurament, més d'una lectura es mereixeria tenir una altra oportunitat. El que passa és que tenim massa llibres al nostre pilonet i costa, parlo per mi, aparcar-ne un de nou per repetir amb un que no ens ha fet gaire el pes.
ResponEliminaPel que fa a "El cel no és per a tothom" no l'he llegit encara però el tinc en el punt de mira. L'agafaré amb ganes perquè enguany he llegit el primer de la Rojals que m'ha agradat molt. Ja em va agradar "L'Altra" en el seu moment però "Primavera, estiu, etc" l'ha gaudit especialment perquè el que explica de la vida al poble i l'ús del català parlat al sud del nostre país me l'ha fet molt proper.
Ah, i aquests dies estic acabant la segona part del llibre del Murakami. Jo vaig esperar a llegir el primer quan ja tenia el segon disponible i els he llegit tots dos seguits. Ha estat un encert. És evident que "La mort del comanador" és un llibre únic, no es pot llegir una part sense l'altra (haver-lo venut per separat deu ser una qüestió comercial més que una altra cosa). N'he llegit ja dues terceres parts d'aquest segon volum i et puc dir que m'agrada més que la primera, hi trobem el Murakami que més m'agrada a mi, el que és capaç de crear un món irreal i explicar-lo com si fos ben real. En sap molt d'escriure aquest home.
Estic segura que t'agradarà, Mc! Té moltes coses bones per gaudir-ne. Continua retratant molt bé la vida de poble. I pel que fa al llenguatge d'una manera ben diferent, però també hi juga. Amb el català "contaminat" que fem anar massa sovint. És Rojals 100%.
EliminaDeixaré els meus comentaris sobre la segona part de La mort del Comanador per més endavant. L'he de deixar reposar una mica abans de dir gaires coses d'ell. L'he gaudit molt, més encara que el primer, com tu dius, però el final m'ha deixat una mica desorientada. En sap molt... i sobretot és que a mi m'arriba ben endins i em fa bellugar moltes coses. Ja faré un post. I ja ho comentarem.
A mi llibres il•legibles un moment determinat m'han agradat molt al cap d'un temps. A vegades no tenim l'estat d'ànim necessari, o anem cansades.
ResponEliminaPerò jo amb l'Ulisses no puc!
Jo amb l'Ulisses tampoc... he, he, he...
EliminaAmb El cel no és per a tothom, sí que he pogut i sí que li he trobat moltes coses interessants, però segur que no era el moment. Ja el rellegiré en una altra situació.
No puc opina gaire perquè no he llegit la Marta Rojals. Del que dieu amb l'Helena de l'Ulisses. Suposo que us referiu al del Joyce. Em reconec ser una víctima de les primeres pàgines i haver-lo abandonat.
ResponEliminaSí que ens referim al de Joyce, jo vaig ser víctima reincident, perquè vaig fer més d'un intent, peró cap amb èxit.
EliminaRes a veure amb la Rojals... no li agafis cap por.
Em volia comprar aquest llibre, perquè no n'he llegit cap de la Marta Rojals, però quan el vaig fullejar, la lletra tan petita em va fer desistir de la compra...Dels altres, dos quin m'aconselles que a més no sigui massa gruixut i amb lletra més gran??? Gràcies.
ResponEliminaBon diumenge. Carme.
Com a gruixit, els dos primers no són gaire diferents.
EliminaAquest del cel no és per a tothom sí que és molt més gruixut que els altres dos, té 600 pàgines.
Potser Primavera, estiu té unes quantes pàgines més que L'Altra, però per a mi continua essent el meu preferit. Tots dos en tenen entre 300 i 400. Això de la lletra petita, ara no t'ho sabria dir. Bon diumenge, M Roser!
El que li comentes a la M. Roser em va bé també a mi...No he llegit res de la Marta Rojals i seguint la teva recomanació, ja he anotat a la llibreta el seu nom per buscar els seus llibres a la biblioteca...Gràcies.
ResponEliminaA veure si t'agrada, ens hauràs de "copiar" per aquí als blogs els teus apunts a ça llibreta. De tota manera t'agradi més o menys, val la pena tastar-la. La Rojals s'ha de conèixer, un dia o altre. Una abraçada, Montse.
EliminaGràcies per la sinceritat, Carme! No cal justificar-se! Rellegeix-la si vols, naturalment, però hi ha llibres amb els que no connectem, encara que l'autor o autora ens generi confiança. I no passa res. Dir-ho és necessari, un comentari constructiu ajudaria molt més a l'autora a revertir aquesta baixada en el seu nivell que no pas dir-li que sí sí, que t'ha encantat. Una altra cosa és que ho entomés, però si els llibres tenen defectes s'ha de poder dir i punt. Jo encara m'he d'estrenar amb ella, però penso que ho faré en un període d'aquí a un any o així.
ResponEliminaTens raó, que no cal justificar-se. Però no sé si és ben bé una justificació o que ja des del principi tenia la sensació que no tocava agafar aquest llibre en aquell moment.
EliminaPotser simplement és que no he connectat amb el ritme del llibre i no cal donar-hi més voltes. Però en un moment o altre, el rellegiré segur, tinc la impressió amb els personatges ja coneguts i interioritzats des del començament, potser hi ha coses que les puc gaudir millor.
No he llegit res d'aquesta autora però em vaig llegir La mort del comanador després que tu el recomanares. El vaig llegir en l'e-book, i llegint llegint vaig arribar a un moment que es va acabar el llibre. No m'ho podia creure, però si la història etava a la meitat! En això que Amazon em va enviar unes quantes recomanacions entre les quals, La mort del comanador II i vaig comprendre que hi havia dos llibres. Amb un clic el vaig comprar i ja l'he acabat també. Ara estic llegint una novel·la ben diferent, Borja papa, de Joan Francesc Mira, basada en fets reals, que feia molt de temps que la tenia al cap...
ResponEliminaOstres sí, quin canvi! De l'univers màgic de Murakami a una història basada en fets reals. Espero que la gaudeixis. Ja ens explicaràs si t'ha agradat.
EliminaBon dia, Carme. De vegades passa. La relació entre l'autor i el lector no és fàcil. Ensopegar el moment que aquell llibre escau en la nostra vida pot ser decisiu. Flaubert em va fer un gran efecte quan era adolescent, i ara, en canvi, no hi trobo el què. I que consti que ara se suposa que vaig ben equipat per llegir-lo. Però no, no hi ha manera, no hi ha equipatge que valgui. Potser és problema de l'equipatge, no ho sé. Hi falta roba, potser sí. Meva. Tendeixo a exculpar l'autor, per sistema, per si de cas. Ara, però, tocaria Rojals. A veure què passa.
ResponEliminaBon dia, Carme. De vegades passa. La relació entre l'autor i el lector no és fàcil. Ensopegar el moment que aquell llibre escau en la nostra vida pot ser decisiu. Flaubert em va fer un gran efecte quan era adolescent, i ara, en canvi, no hi trobo el què. I que consti que ara se suposa que vaig ben equipat per llegir-lo. Però no, no hi ha manera, no hi ha equipatge que valgui. Potser és problema de l'equipatge, no ho sé. Hi falta roba, potser sí. Meva. Tendeixo a exculpar l'autor, per sistema, per si de cas. Ara, però, tocaria Rojals. A veure què passa.
ResponEliminaL'ALTRA no m'ha agradat. Se li veuen les costures, o sigui, el procediment de la seva construcció, i això la fa una novel·la artificiosa i gens fresca, gens fluida. El narrador passa constantment del present al passat (vinga flashbacks, pesada!), i això cansa, sobretot perquè el fet que el present no sigui mai autosuficient (el passat ha d'acudir constantment per explicar-lo) afegeix una "profunditat" que és més pretesa que real. Els personatges són arquetips, i no te'ls creus. Li falta concentració, síntesi, capacitat evocadora i de suggestió. Una novel·la ha de tenir punts de fuga, i aquí no n'hi ha, perquè tot té justificació/explicació, i aquest "tancament" me la fa antipàtica. Entenc que hagi captivat els lectors, perquè és una novel·la llegidora i molt comercial, però ja no entenc que també hagi captivat la crítica.
ResponElimina