Culleres de fusta i formigó
Tortellà (La Garrotxa)
Sorprèn, arribar a Tortellà i veure que els fanals del carrer tenen forma de cullera. Més tard, sorprèn de nou, en un mur de la plaça, trobar-hi aquest formigó amb tots aquests coberts en baix relleu...
Sorprèn i intriga. Dues sorpreses, a vegades són més fàcils de resoldre que una de sola. A Tortellà les culleres i coberts tenen algun significat especial, segur.
I és ben bé això, és un poble conegut pels seus artesans que feien tradicionalment (i encara fan) coberts de fusta.
Sorprèn i intriga. Dues sorpreses, a vegades són més fàcils de resoldre que una de sola. A Tortellà les culleres i coberts tenen algun significat especial, segur.
I és ben bé això, és un poble conegut pels seus artesans que feien tradicionalment (i encara fan) coberts de fusta.
 |
| fotografia agafada de la Wiquipèdia |
M'has fet pensar que hi ha gent que no es plantejaria l'enigma, que veuria les culleres als fanals i a aquest mur i que li semblarien una casualitat (o una curiositat) (o una bestiesa) i ho deixaria còrrer. Per sort per a mi, no és el cas. Gràcies a tu he aprés una cosa nova i no hi ha millor manera de començar el dia. :-)
ResponEliminaQuan vam veure els fanals, la primera impressió va ser "quines idees, té la gent!". No em van semblar gaire bonics i no entenia quin sentit tenien. I no els vaig fotografiar. Segurament que no hauria investigat res, si no fos per la segona troballa. Aquest cop sí que la vaig trobar bonica i vaig pensar que no, que no podia ser casualitat.
EliminaSi vols conèixer altres imatges de Tortellà, encara que allà hi repeteixo la mateixa història te les deixo aquí
A casa del cullerer de fusta... mengen en coberts d'acer inoxidable.
ResponEliminaO de formigó que és pitjor! 😄😄
Eliminamengen amb
ResponEliminaCaram, que curiós! Era clar que hi havia d'haver una explicació!
ResponEliminaSí i l'havíem de buscar, no podíem pas quedar-nos amb el dubte.
EliminaTrobo que sobte al primer moment, però quan saps el per què és lògic... Un homenatge a la cultura del poble...Una bona manera de fer país!
ResponEliminaSón les vuit i encara fa un sol que enlluerna...
Bon vespre , Carme.
I tant que sí, em va fer il·lusió saber-ho i em va semblar un bon homenatge del poble a les seves arrels artesanes.
EliminaAra amb aquest sol, sempre anem tard...
Una cosa semblant em va passar a mi quan vaig visitar Ossera...A les parets de moltes cases del poble hi havia incrustats tota mena de detalls... I també vaig deduir que era també una bona mostra de la arrel artesana dels seus habitants i potser perque també hi visques en Nico Winter, del que després vam veure una mostra de les seves obres.
ResponEliminaEm va resultar interessant i curiosa la troballa i com anava amb la màquina fotogràfica a la mà, no vegis com vaig disfrutar.
Bon cap de setmana.
Una abraçada.
Doncs em queda pendent anar a Ossera, que no hi he estat mai. Aniré preparada per fer fotos. Espero que algun dia ens les ensenyaràs al teu blog. Bon cap de setmana, Montse! Una abraçada.
EliminaM'agraden molt les culleres de fusta per a guisar. I no se'n troben massa.
ResponEliminaÉs veritat, cada cop menys. Jo també les utilitzo, culleres o espàtules de fusta.
EliminaA primer cop d'ull em pensava que eren culleres prehistòriques! Tot lliga si se'n sap l'explicació...
ResponEliminaM'agrada buscar les explicacions....
Elimina