Tardor damunt de l'aigua
Encara sura la tardor, en les seves fulles caigudes de colors. El groc és un punt de llum i els torrats volen donar-nos calidesa. Les ombres de les branques de fulla perenne volen dansar unides, aquest final de la tardor damunt de l'aigua. El rellotge del temps és l'esdevenir de cada cosa. Sabrem que va ser tardor pel record que ens en podrem quedar i quan totes les fulles ja seran al fons, és que haurà arribat l'hivern sense més treva.
Ens romandrà escrit a la memòria algun fragment d'allò que hem viscut, cada vegada més difuminat. A cada dia que passa el passat serà més inventat. Però continuarà essent per a nosaltres el més cert i més real. Quan ja sigui un hivern massa fred, ens caldrà inventar, aleshores, records futurs de primavera.
Quan siga hivern recordarem la tardor perquè en hivern tot és massa fred, mancat de color. Bé, a mi és que la tardor m'agrada molt.
ResponEliminaÉs molt bonica, però té un toc melancoliós. Com d'un final que s'acosta.
Elimina"El groc és un punt de llum..." La tardor a vegades és dolorosa.
ResponEliminaSí, Xavier, a vegades és així, com el groc tan lluminós i tan trist, ara.
EliminaQuin escrit tan bonic, Carme...Quan recordarem les fulles grogues pensarem en la tardor, però de cop i volta ja no les veurem... L'hivern ens refredarà els sentiments, però amb l'esperança d'un temps millor, més lliure!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades fa basarda el fred de l'hivern, per això encara que siguin inventades hem de pensar en renaixements, mons millors i primaveres. I inventant, a vegades es construeix realitat. La llibertat és mitja vida. Bona nit, M Roser.
EliminaSegurament és un mecanisme de defensa que la nostra memòria es vagi modificant i recordant allò que ens convé, encara que no sigui exactament el que va passar.
ResponEliminaSegur que sí, ho devem necessitar per a la nostra pau i el benestar
EliminaQue maco, Carme! Quantes coses has dit i quanta poesia has inspirat amb poques paraules!
ResponEliminaPerò inventem records ara, no sigui que quan arribi l'hivern ens hagin fugit de la memòria.
Inventem records sempre que vulguis, passats i futurs... sempre és millor crear-los cap al futur... gràcies, Teresa!
Eliminasempre que recordem reconstruïm.......tan de bo poguéssim inventar un present diferent ja que el que tenim és una mica negre de moment
ResponEliminaEm conformaria en inventar aquest futur que volem. El present és negre, però hem de fer que el futur sigui lluminós.
Elimina