Entrada d'una casa de Les Piles
Hi ha un calfred sota els colors de l'heura
i un recolliment dins la porta tancada.
I la joia de viure més pura
com la que es viu sota una porxada.
Escriurem els colors més potents
i pintarem totes les paraules.
Sentirem la cançó de cada gest
i ens acaronarem amb la mirada.
Em passa moltes vegades que veig cases amb alguna cosa especial com aquesta, penso que m'agradaria viure-hi...
ResponEliminaUna cançó de paraules de colors deu ser preciosa, i si a sobre l'escoltem amb una mirada compartida, doncs , que bonic!!!
M'agrada el poema...
Bon vespre, Carme.
Segur que deu ser bonic viure en aquesta casa. Jo també ho penso. A més a més els porxos a mi sempre em donen sensació de vacances, d'alegria i de benestar. Gràcies M Roser, m'alegro que t'agradi el poema. Bona nit!
EliminaCom que m'agraden els colors i les paraules, a mi també m'agrada molt el poema. Pintar paraules... aquest poema ho fa possible. La portalada està molt ben trobada.
ResponEliminaHi ha un post teu anterior (Plaça a Ordis) que no s'obre. O que està buit?
Hi ha raconets meravellosos a cada poble!
EliminaEl post de la plaça d'Ordis, se'm va escapar sense voler i el vaig publicar per error només amb la foto i sense poema ni text. De seguida, el vaig revertir a esborrany de nou. Quan tingui text ja tornarà a sortir. Gràcies, Xavier, per la teva atenció.
Sota la porxada.... què bonica que és..... i si li toca el sol d'hivern, ja és lo més, per poder llegir, cosir, pintar,.... quina porxada!
ResponEliminaUna porxada semrpe suggereix activitats boniques, oi? Que bé!
EliminaLes parets són suport de vida per les plantes que agraïdes donen colors diferents a cada temporada
ResponEliminaAquest raconet sense la planta, (crec que era una vinya verge que tot just començava a canviar de color) no seria pas el mateix. Agraïment mutu, doncs.
EliminaHi veig el sentit de refugi, la solidesa de la pedra i el vestit interior de la casa, amb olor de fusta i llenya, que són dues interpretacions diferents, totes dues acollidores.
ResponElimina¿Quins colors hi deu haver dins?
Olga, m'encanta el teu sentit, el que tu li dones. El concepte refugi se'm fa molt necessari, en moltes ocasions i m'agrada molt que el portis fins a aquest post. Un porxo ja és una mica refugi, però un interior com el que descrius encara aixopluga molt més. Seria bonic saber els colors de dins. Però els podem inventar.
Elimina