Sant Pere Despuig
Plou,
I no aturem el viatge dels turons.
Com un joc.
De turó a turó, d'ermita a ermita.
Em mullo
I surto i m'apropo i miro...
I busco la història amagada dels finestrals
que callen tot escoltant el trepig de les gotes.
Marxem amb la imatge als ulls i l'instant al cor.
Ara sabem que la pluja de debó
encara no havia arribat.
Passi el que passi, Sant Pere Despuig seguirà amb les seves històries, desconegudes per a molts. Quants misteris no descobrirem mai dels llocs que no coneixem?
ResponEliminaLa dura realitat és que, de misteris, en descobrim molt pocs o cap... però potser saber-los veure en uns finestrals, en un dia de pluja, ja és prou engrescador.
EliminaI la pluja que t'amara i et deixa un regust de curiositat no satisfeta. Cal tornar-hi un dia de sol i de llum, per descobrir-ne els secrets.
ResponEliminaSegons la llum, segons els núvols, segons tantes coses... els llocs tenen lectures diferents. Ja hi vam tornar a passar un dia que no plovia!
EliminaLa pluja, com la tardor i la nit, no, encara no han arribat.
ResponEliminaSempre hi ha una pluja més forta, una tardor més humida i una nit més fosca...
EliminaAquest verd xop, tendre, també em fa addicte.
ResponEliminaHi ha llocs que porten l'addicció posada en mode ON.
EliminaHi ha una bellesa especial, paradoxalment més lluminosa, en alguns paisatges xopats per la pluja, que els fan més bells encara si és que això pot ser possible... Aquest sembla ser-ne un.
ResponEliminaDesprés quan va ploure encara més fort, va ser com una transformació dels llocs on passàvem. De la bellesa i l'amabilitat de cada lloc vam passar a viure l'aventura arriscadament bella. 😄😀
EliminaLa pluja , gairebé és el nostre pa de cada dia, per aquests indrets, per això hi ha tanta verdor...Veig que gairebé a cada turó, hi ha una ermita que ens parla del passat!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Les ermites dalt dels turons sempre m'han semblat atractives. I en tenim moltes. Tantes que no me les acabo. La pluja ens regala aquest verd tendre i permanent. Bon vespre M Roser.
EliminaPotser el temps plora davant de tot el que ha vist passar en aquest indret
ResponEliminaSi en deuen haver passat de coses, Joan! Que no sabrem mai...
Elimina