Dedicat al Fluvià (Sant Pere Pescador)



Canvia la claror i ja no ets mirall.
El poble roman a la riba, respectant el seu lloc
i ja no es capbussa aigua endins, ni es busca en tu.

I tu flueixes parsimoniosament sense recances
i oblides arbres i campanars i paisatges,
per endinsar-te en tu mateix
per fer camí
sense que ningú pugui aturar-te.

Comentaris

  1. Tan a prop del mar... flueix i riu abans de tornar-te aigua salada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudeix encara de la seva personalitat pròpia, aviat es desfà en el mar.

      Elimina
  2. La llum és una gran artista, ens convida a contemplar el mateix paisatge de mil maneres diferents. Potser per això mai ens cansem de retornar als llocs que estimem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai ens cansem de retornar als llocs que estimem, és unafrase molt maca. I com que estimem tants llocs, no donem l'abast a tornar-hi i tornar-hi...

      Elimina
  3. Caram, el Fluvià que és un riu més aviat de poc cabal, aquest any fa goig de veure'l tan ple, gairebé fins a vessar...I ningú pot aturar-lo!
    Un paratge preciós.
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Els anys passen i la poesia segueix sense "ser lo meu"... Però mira, aquesta que has dedicat al riu m'ha semblat molt bonica (això no sé si és bo o dolent per a tu!! hahahahaha)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que hagis tornat als blogs, Assumpta! I gràcies per seguir llegint-me, encara que "no sigui lo teu", això que jo escric que no sé pas si és poesia... a mi m'agrada que et sembli bonica, per tant deu ser bo... 😂😂😂

      Elimina
  5. "ja no ets mirall" i "sense que ningú pugui aturar-te", em fan pensar que et dediques a viure i prou. És una opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ell, el riu, o metafòricament algunes persones que es dediquen a viure i prou. És una opció que pit anar bé. Jo no hi he arribat, encara.

      Elimina
  6. Per cert, m'agrada molt, encara n'he d'aprendre, de tu!

    ResponElimina
  7. Magnífica foto, Carme! Il·lustra molt bé cada paraula del poema i entren ganes de quedar-se una bona temporada en un lloc tan preciós com aquest :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els rius ben plens donen molta calma i molta força! Una abraçada, Caterina!

      Elimina
  8. veient la força del riu donen ganes de deixar-se anar, seguir la seva corrent per acabar refrescant-nos al mar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imposa, eh? Vora la desembocadura sembla un riu més gran del que és... deixar-se portar fins al mar, encara que sigui ben a prop d'aquí, deu ser tota una aventura...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars