Relats conjunts: Judit decapita Holofernes



- Però com se t'ha acudit comprar aquesta reproducció per penjar-la al menjador?
- No t'agrada?
- No, no m'agrada gens, no el quadre, no, que ja es prou agressiu, sinó el fet que l'hagis comprat.
- Pensava que la força i la valentia de Judit t'agradarien i que l'admiraries...
- Home, ja et dic jo que no és pas per Judit que no m'agrada, ella va ser una estratega i guerrera valenta i l'admiro moltíssim. Ni feble, ni bleda, ni fràgil. Volia derrotar als assiris i ho va aconseguir, decapitant Holofernes.
- I doncs perquè no el vols?
- Perquè tinc por...
- Por d'una pintura?
- No, por de qui la pugui mirar...  tinc por que si parlem dels assiris ells entenguin una altra cosa, tinc por que si parlem de Judit es pensin que parlem de nosaltres, tinc por d'acabar a la presó per delicte d'odi, per enaltiment del terrorisme o per terrorisme directament. Aquesta pintura és molt agressiva i ens en podrien culpar a nosaltres.
- Però, dona! si l'original està exposat en un museu de Nàpols, públicament... tothom el coneix... i és una pintora a qui jo admiro molt.
- Pitjor, encara,  a veure, si a més a més de tot el que ja s'inventen, s'inventaran que som de la màfia! Em fas el favor de tornar-lo o de llençar-lo, m'és igual! No compliquis més les coses que ja estan prou complicades.

Comentaris

  1. Anava a dir que el teu relat està molt bé perquè dibuixes una situació real fent servir una exageració, però, vist el que ens toca viure, resulta que no crec que hagis exagerat gens. Per desgràcia, el que expliques pot ser ben real (i prou) perquè ens estem acostumant a que ens censurin i, el que potser encara és més trist quan representa que vius en una "avançada democràcia europea", a autocensurar-nos. Així que ho deixo en que m'ha agradat molt el teu relat perquè hi expliques una escena que podria ser completament real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé això que dius és la intenció d'aquest diàleg. Ho expliques molt bé!
      Gràcues, Mc!

      Elimina
  2. El mirall diu
    el que li vols fer dir.
    L'únic camí
    per dir la veritat
    sense que t'empresonin.

    Això ho vaig escriure fa temps, però l'art sol anticipar-se a la vida. Haurem de tornar a fer com Lluís Llach i "la gallina ha dit que no"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que fóssim tots com la gallineta d'en Llach!

      Elimina
  3. Vols dir que tenir aquest quadre podria ser probatori en un judici??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probatori en un judici, no ho sé, encara està per veure, però que sortiria als informes de la guàrdia civil i als autos dels jutges, està cantat.

      Aquest dimecres passat, dia 16, (7 mesos dels Jordis) a la concentració a la plaça de la catedral de Barcelona, va parlar el mecànic de Reus imputat per no voler canviar l'oli a un cotxe particular d'una guàrdia civil. Va explicar que li va arribar a casa un informe de la guàrdia civil, de vuitanta- i -noséquantes pàgines, on explicava tots els seus moviments i remarcava coses com "luciendo su lazo amarillo" o ”subió a un escenario y se dirigió al público en catalán” i altres activitats tant greus com aquesta. Et costa d'imaginar que posessin "en su comedor tiene una pintura que incita a la violencia"? No gens.

      Jo crec que millor que no la tinguem i millor encara que ni participéssim als Relats Conjunts, d'aquest mes, però els vicis, són els vicis... i nosaltres de cap al vici del RC!

      Elimina
  4. doncs tal com estan les coses de regirades a mi el quadre també em faria por....por que els del tricorni se'm enduguessin el quadre i a mi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus que fem bé participant als relats conjunts, Elfree? O també és arriscat? 😉

      Elimina
  5. Encara et quedes curta, amb la cultura de l'odi i la mentida que estan exercint contra la Judit i la gent que pensa com ella.

    ResponElimina
  6. Molts li posaríem cara de bon gust al qui té l'espasa al coll ..... Però no som així

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars