El porxo del Pedraforca
Un sol punt de llum, pot ser tot un món,
una finestra, un univers...
una finestra, un univers...
 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
"Tot un món"
ResponEliminaLa silueta del Pedraforca és una icona que acompanya sempre l'amant de les muntanyes. Emmarcat per una finestra romànica ens uneix a l'antigor.
En dues línies i una aquarel·la si se'n poden dir de coses...
Aquesta aquarel·la no sabia si aprofitar-la o no. El porxo romànic m'ha quedat molt lleig, pobret... però al final l'he indultat per la finestra. La finestra té llum i per dir el que volia dir, ja serveix.
EliminaVeure el Pedraforca per la finestra cada dia ha de reconfortar molt, una certesa que mai no ens falla, un dels nostres cims més emblemàtics.
ResponEliminaSegur que sí. Jo diria que reconforta, quan el veus, sigui des d'on sigui. Hi ha siluetes que són tan nostres que fan sentir a casa quan les veus.
EliminaPreciós el Pedraforca i es veu de tants llocs...Per aquesta finestra es veu tot un món i un punt de llum il·lumina tot l'univers!
ResponEliminaPetonets.
Aquesta finestra és màgica i les fotos d'en Xavier, també!
EliminaAquest porxo és un privilegi!
ResponEliminaEl porxo de Sant Pere de Montgrony. Una meravella el lloc i les vistes des del lloc.
EliminaEn els marcs d'una finestra hi ha l'infinit condensat.
ResponEliminaBen bé així, Helena!
EliminaMolt, molt infinit. Respirem-lo.
EliminaRespirem-lo a fons.
EliminaBen certa, Carme, la teva argumentació sobre el punt de llum i la finestra! I és que de vegades un instant pot ser tan gran com tota una eternitat!
ResponEliminaAquesta sensació dels instants eterns, és una de les millors sensacions que es pot tenir, Montse!
Elimina