Platja d'hivern



Encara és hivern. Si fos prou valenta, obriria la porta, correria per la sorra i em capbussaria al mar. 
Encara és hivern. Si fos prou criatura m'arrebossaria de sorra i després em rentaria de mar.
Encara és hivern. Si fos prou impacient, començaria a passar, per rebre les onades, mentre t'espero...

Tu sempre hi ets, estimat mar, i tu també m'esperes...

Comentaris

  1. Si fossis totes aquestes coses, i una mica inconscient... i volguessis conrear una bona pulmonia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és bonic prendre consciència d'uns impulsos que saps que no es posaran en marxa. No m'agrada prou l'aigua freda. M'agradava abans i m'he anat tornant més sensible a l'aigua freda.

      Elimina
  2. No t'impacientis Carme, que aviat et podràs banyar:
    A ritme dels Manel:
    "Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
    hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
    tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
    sona bona música i som davant del mar."
    Al mar, al mar..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la platja a l'hivern és la que més m'agrada, però em fa massa impressió l'aigua freda.

      Elimina
  3. Encara és hivern, com que ets ben capaç i traçuda, ho pintes i hi penges paraules lligades que això no tothom ho sap fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que no sóc capaç de viure de veritat, almenys ho visc a través de les paraules.

      Elimina
  4. Encara és hivern. Si fos prou constant començaria la dieta ara mateix per lluir bon tipus en banyador per quan arribi el moment de cedir a la seducció de les onades... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dieta, tu, Montse? Au va!!! el bon tipus tu el portes sempre posat... ;-DDD

      Elimina
  5. Doncs sigues valenta, criatura i impacient...No facis esperar el mar, tot i que ell no es mou pas de lloc!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  6. Les teves paraules m'han fet pensar en Miquel Martí i Pol:
    "Si fossis mar manllevaria el vent
    per desvetllar-te remotíssims ecos.
    Si fossis pluja et rebria tot nu.
    Si fossis bosc estimaria l'ombra"


    El dibuix preciós...
    Petonets dolços, nina :-)****

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests versos són una delicia... gràcies per pensar-hi, gràcies per portar-los fins aquí. Una abraçada, poeta.

      Elimina
  7. tant preciós... crec que he sentit la fredor del mar a l'hivern.... felicitats.

    ResponElimina
  8. A mi ni m'agrada de pensar que encara és hivern, sinó que ja ve la primavera....

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un punt de partida... perquè ja vingui la primavera, ha de ser hivern...

      Elimina
  9. Potser a l'hora del solet..., però vaja! jo m'esperaria, Carme. Tot i que un amant com aquest bé es mereix la gosadia.

    ResponElimina
  10. No tingues tanta pressa, dona, que la mar no s'escapa ;)

    ResponElimina
  11. El mar s'espera i el sol solet també. som d'una terra amb canvis de temps i per això és tan bonica.
    Vès! Ara he pensat amb la guineu del Petit Príncep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Si vens a la primavera, a l'hivern ja començaré a ser feliç" parafrasejant la guineu.

      Gràcies, Teresa per la guineu... és un dels meus ídols...

      Elimina
  12. Ya nos gustaría también en invierno disfrutar de la calma y el sosiego que en ocasiones tiene el mar en invierno pero creo que debemos preferir dejar hacer a la naturaleza por el bien del Planeta. Siempre nos queda admirarlo y si salen algunos rayos de sol plácidamente frente a él leer un buen libro o dar placer a nuestros pies pisando la arena. Gracias Carme .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mucho más prudente tu actitud, Antonio... Gracias a ti por venir!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars