El Ter a Colomers



Contemplo ara, com baixa el riu.
I visc aquest moment present
com si fos perdurable.
Trajecte d'únic sentit, tal com la vida.

Em deixo portar,   
i només amb la mirada,
el corrent de l'aigua em duu vida avall.

Si m'agrada tant la vida que he viscut fins ara,
potser també estimaré la que em queda per viure.

Comentaris

  1. "Vida avall"
    El darrer vers és una lliçó filosòfica, d'una bona manera d'encarar el que ens resta de vida, als que ja hem viscut la part més llarga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier.
      Fixa't que ho he posat amb un potser. Em costa pensar que puc tenir un dia 88 o 90 o 95 anys i estar com algunes persones que tots hem conegut de prop: malalts, fràgils, invàlids físicament o mentalment. Voldria desaparèixer abans. Però no em puc quedar encallada en això. Tambè podria morir d'aquí dos anys i haver viscut aquests dos darrers anys amb l'angoixa dels 96 que mai no existiran. O sigui que "vida avall" i potser sí, potser encara ens queden coses que ens agradarà viure, oi?

      Elimina
  2. El millor sempre es troba per venir! Voldria creure-ho...

    M'agrada la senzillesa profunda d'aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que arriba un moment, a la vellesa, que no, que el que està pervenir és el pitjor, però no deixa de ser una creença meva. Segur que hi ha molta gent que no hi estarien d'acord.
      Ja us explicaré d'aquí uns anyets com ho veig.

      Elimina
  3. M'has fet pensar en el poema de Jorge Manrique, Coplas a la muerte de su padre:
    "Nuestras vidas son los ríos
    que van a dar en la mar,
    que es el morir"...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  4. Crec que es tracta d'això, anar seguint la corrent nedant una mica en contra quan ens convé però sense arribar a acabar les nostres forces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que encara tens forces per nedar a contracorrent, Joan! He, he, he... com tu dius, sense esgotar-nos.

      Elimina
  5. M'ha agradat molt la reflexió d'aquest post, Carme; sense falsos optimismes he de dir que penso com tu, que el que m'espera a partir d'ara serà pitjor que el que ja he viscut. Fa temps que dono voltes a aquest tema i no sé si encaro amb prou bona actitud el futur, sempre tan incert, tot i que m'agradaria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, coincidim un cop més. Jo també fa temps que hi dono voltes. Ja ho compartirem, doncs...

      Elimina
  6. molt reflexiva i al mateix temps molt poètica Carme espero i desitjo que els que en queda per viure sigui planer i millor i que sobretot la salut la tinguem preservada i la il·lusió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree pels millors desitjos. La salut i la il·lusió!

      Elimina
  7. El ciclo de la vida continúa y me alegra contemplar el Ter abundante de agua motivo de las nieves y lluvias propias del invierno y la naturaleza. Viene a la memoria "agua que no has de beber, déjala correr". Debemos siempre pensar en positivo Carme y desear poder contemplar muchos años las cosas que nos agradan aunque en mi opinión deseo calidad de vida que no cantidad pero es algo del futuro que quizá no pueda manejar. Gracias Carme y felicidades por tu interesante blog!!!!!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realmente en lo que tu dices está la idea de este escrito. Me cuesta imaginarme la vida en cantidad y sin calidad. Tengo que convencerme a mi misma que la vejez, tan próxima, no siempre forzosamente es sinònimo de mala calidad. Muchas gracias Antonio.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars