És tardor vora l'aigua


I el crit de les coses invisibles
encara fa mal.


Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen 
damunt les fulles seques.

I la nostra remor, com la del riu,
tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc, 
el caliu de les brases.

Comentaris

  1. La tardor ens fa pensar. A les poetes com tu, Carme, us renova la inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades costa la inspiració, i a vegades la trobo viatjant pels blogs o pels watsaps... va com va...

      Elimina
  2. I amb aquestes temperatures mirem de no mullar-nos els peus.

    ResponElimina
  3. De moment encara podríem xipollejar, que l'aigua no deu ser massa freda, segons on, és clar...Aquests arbres de ribera, no saben que és la tardor, deuen ser de fulla perenne!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja no sé pas si ho faria, M Roser... Els arbres ja anaven perdent les fulles, tot i que encara en tenien de verdes. No eren de fulla perenne, no.

      Elimina
  4. La calidesa del foc... observar una llar de foc és atàvicament fascinant.

    ResponElimina
  5. Crec que sí, que tots estaríem d'acord en aquesta fascinació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars