És tardor vora l'aigua
I el crit de les coses invisibles
encara fa mal.
Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen
damunt les fulles seques.
I la nostra remor, com la del riu,
tampoc s'atura.
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc,
Que l'hivern ens dugui
la calidesa del foc,
el caliu de les brases.
La tardor ens fa pensar. A les poetes com tu, Carme, us renova la inspiració.
ResponEliminaA vegades costa la inspiració, i a vegades la trobo viatjant pels blogs o pels watsaps... va com va...
EliminaI amb aquestes temperatures mirem de no mullar-nos els peus.
ResponEliminaHe, he, he... ho procurarem, se'ns quedarien gelats!
EliminaDe moment encara podríem xipollejar, que l'aigua no deu ser massa freda, segons on, és clar...Aquests arbres de ribera, no saben que és la tardor, deuen ser de fulla perenne!
ResponEliminaPetonets.
Jo ja no sé pas si ho faria, M Roser... Els arbres ja anaven perdent les fulles, tot i que encara en tenien de verdes. No eren de fulla perenne, no.
EliminaLa calidesa del foc... observar una llar de foc és atàvicament fascinant.
ResponEliminaCrec que sí, que tots estaríem d'acord en aquesta fascinació.
ResponElimina