La calabruixa i la foixarda
La calabruixa,
potser sí que és all de bruixa
i no sé pas què deu ser
d'ella el que més m'embruixa,
quan la veig en mig del prat:
la seva flor, el seu color
o el so d'aquestes seves lletres
quan xiuxiuegen llargament el seu nom.
Nosaltres en deiem alls de bruixa, però aquest nom m'agrada molt , perquè té una sonoritat especial i el color , preciós...
ResponEliminaLa foixarda ( també un nom bonic) sembla que són petits botons!
Bon vespre, Carme.
Havia posat herba de bruixa al poema, pe`ro ho he canviat per all de bruixa, ja que ho posa el rètol i també ho comparteixes tu. Millor així.
EliminaAquestes paraules m'agraden especialment, suposo perquè tenen el so de la xeix, que el trobo molt bonic i suggeridor.
a mi que em fascinen els noms , la calabruix i la foixarda m'han agradat i també la musicalitat del poema !
ResponEliminaOi que són boniques aquestes paraules? Sabia que t'agradarien...
EliminaUn poema molt bonic. No coneixia aquest nom, però en percebo l'aroma.
ResponEliminaJo tampoc el sabia, el vaig aprendre en aquest rètol trobat al bosc tot pujant al castell de Claramunt. I vaig fer la foto per recordar-lo. Ara ja el tinc: llegir el rètol, fer la foto, fer-ne un post i escriure un poema... tot ajuda a recordar-lo.
EliminaD'això es fan els poemes a vegades, de paraules boniques.
ResponEliminaDe paraules boniques, de paraules que et sedueixen, de paraules que enamoren, de paraules noves que aprenem cada dia.
Elimina