Fòssils gegants
Quan serem fòssils, no ens importarà res perquè ja no hi podrem fer res.
I serà igual que haguem estat petits, mitjans, grans o gegants.
Millor que fem les coses quan ens importa fer-les.
Encara que ens equivoquem.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Molt d'acord, les coses s'han de fer quan toca fer-les que, si anem esperant, potser ja no hi serem a temps.
ResponEliminaPer cert, quin tros de caragol, no? :-D
Sí hem de vigilar perquè a vegades es fa tard.
EliminaImpressionant el cargol, riu-te tu del cargol poma!
Hi ha algun fòssil del franquisme que encara és ben viu! Amagat rere uns hilillos de plastilina...
ResponEliminaEls fòssils vius són altament perillosos...
EliminaHuy, encara ens queda molt de temps per fer aquesta fila, he, he...Hi ha fosils molt bonics, a ma germana li encanten; si alguna vegada anem a algun lloc que n'hi ha, sempre li dic que si mira tan a terra, perdrà el sol!!!
ResponEliminaBon vespre Carme.
Espero que sí que encara falti molt per a petrificar-nos... he, he, he...
EliminaEncara ens queda molt per ser fòssils, som a temps de rectificar si no estem aprofitant prou el temps.
ResponEliminaExactament, rectificar és de savis...
EliminaEl meu futur com fòssil no em preocupa gens. Millor ens afanyem a fer el que ens agrada, el que ens importa. La Carme té raó.
ResponEliminaHa, ha, ha... el meu futur de fòssil tampoc em preocupa. Prefereixo pensar en demà o demà-passat...
EliminaI com han transcendit! Nosaltres podem aspirar a ser pols, potser d'estrelles.
ResponEliminaDe fòssils, gegants, a casa en tinc uns quants. Quan vulgueu, veure'ls, ja ho sabeu :
Aquí estem!
Han durat moooolt més del que permetia la seva matèria biològica... això de petrificar-se és de llarga durada, eh?
Elimina