La llum de les estrelles mortes de Josep Manel Vidal
Retrobem per una part de la millor prosa poètica de Josep Manel Vidal, però per altra part, aquests contes no tenen res a veure amb ella. Les formes es mantenen. Els continguts són absolutament diferents.
Són contes que tenen tots i cadascun d'ells una part màgica. I és aquella màgia que te la creus per força, perquè arrenca de la més genuïna quotidianitat i en la qual t'hi trobes submergit com a lector.
Tot i que hi ha temes molt diversos, he de dir que jo he trobat alguna part de mi reflectida en cada conte. Els fa propers a les persones, a les individualitats dels seus protagonistes. Ja poden ser diferents entre ells, ja poden ser diferents de mi, que en algun lloc sempre m'hi trobo. I el resultat d'aquesta descoberta pròpia en contes o llibres aliens és la manera segura d'emocionar-se i de viure'ls intensament.
He de confessar, que malgrat que tots m'han agradat molt i que fan de bon rellegir, jo tinc una predilecció especial per un d'ells. L'últim del recull: La clivella.
"No era una imperfecció en la construcció dels barandats. Un defecte a l'ombra dels estalvis dels materials d'obra. De fet no era cap lloc físic concret. Flotava. Semblava estar al mig del no-res. Immòbil. Com si l'habitació sencera fos en realitat una projecció sobre un llençol esgarrat per un excés de tensió. Al principi era molt petita. Tant que vaig arribar a pensar que era un defecte de visió collit a força de fixar la vista sobre la pantalla de l'ordinador durant tantes hores de feina. Però no. La immobilitat d'aquella irregularitat m'alleugerí aviat l'equivocada creença que el cos començava a fer-me les fallides pròpies de l'edat. Això i que, a cada mirada que li dedicava, es feia més gran. De fet va començar sent de la grandària d'un llapis i ara ja ha agafat les dimensions d'un bastó petit, dels que solen vendre a les parades de la fira d'agost, aquelles situades quasi a l'arrancada de l'albereda."
(Fragment de La Clivella)
És una sort quan trobes un llibre d'un autor amb el qual connectes per la seva manera d'escriure, que pot ser perquè t'hi sents identificada i perquè com dius tu, et fan viure intensament...
ResponEliminaBon dia Carme.
Sí, és una sort poder llegir d'aquesta manera...
Eliminame'l apunto!!!!
ResponEliminaT'agradarà, Elfree!
EliminaÉs una manera d'escriure força opaca, s'ha de llegir i rellegir com un poema, encara que sigui prosa. Per entendre aquesta descripció de la clivella deu fer falta llegir tot el conte.
ResponEliminaM'agrada molt el títol del llibre! I la il·lustració de la coberta.
Aquesta és la descripció de la clivella, el conte després n'explica les propietats. I les conseqüències d'interactiat amb ella. Està molt bé.
EliminaVaig estar a punt de regalar-te'l per St. Jordi, però no em vaig arriscar, vaig penar que potser ja el tenies.
ResponEliminaPer Sant Jordi no el tenia encara, em sembla, però no vaig trigar gaire a tenir-lo. M'ha agradat molt. Gràcies, guapa!
EliminaNo coneixia aquest autor, però jo també me l'apunto, Carme. D'entrada m'agrada la seva prosa poètica i veig que la manera d'introduir la màgia fa que ho creguis possible. Això no costa poc. Gràcies per la recomanació.
ResponEliminaEspero que t'agradi. La veritat és quecestic segura que t'agradara. És d'un blocaire amic, també. Ha publicat diversos llibres de poesia i ara aquest de contes.
Elimina