La majestat de Sant Joan de Caselles


Quan va recollir tots el bocins  del seu cor que s'havia fet miques,  no estava gens segura d'haver-los arreplegat tots, però com si fos un miracle, complet o no, el cor es veia sencer.

Comentaris

  1. Molt curiosa la imatge.
    A la vida, quantes vegades els cors es rompen i no saps ben bé com et recuperes...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta imatge per bé que ben trencada i mancada de molta part d'ella mateixa, jo trobo que segons quina mirada li adreces, la veus o la imagines sencera. És una majestat romànica que jo trobo molt bonica. I em va suggerir aquest pensament. Tens raó, a vegades no sabem ben bé com ens recuperem. Però l'important és el resultat.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  2. Vine amb mi.
    Recull tots els trossos
    que s’hagin esmicolat.
    Buscarem la manera de fer
    que la vida torni a ells.
    Que de nou torni amb tu
    aquell anhel que cercaves
    amb el tot complert.
    Vine amb mi...
    i els somni de refer-lo,
    es complirà.

    qui sap si...

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Bona observació, ben encertada. Si els braços no seguissin oberts és que el cor no s'ha refet.

      Elimina
  4. Jo en vaig fer aquest poema, del meu cor trencat. M'hi has fet pensar. Et recuperes, sí, però no ets la mateixa persona d'abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no ets la persona d'abans, algunes coses s'han perdut per sempre i algunes altres les has après i les has guanyat per sempre, també.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars