Fulla de tardor entre el verd que perdura
D'una foto de la @montseunamicadetot a l'Instagram
Sempre, a tot temps, hi ha el verd,
perdura la tendresa i perdura l'esperança.
Sovint cerquem els colors per no oblidar-los.
La llum del groc, la calidesa dels torrats,
ens fan encara els verds més vius.
M'agrada el que t'ha inspirat la meva imatge!!...
ResponEliminaLa Tendresa - L'Esperança - Els Colors - L'Alegria - La Llum - La Calidesa....
Una senzilla imatge i quines paraules més maques has fet sortir!!...
Gràcies per aquesta nova mirada!!
Una abraçada molt forta.
Moltes gràcies, a tu, Montse! M'alegro molt que t'agradi.
EliminaUna abraçada molt forta.
Ara repaso el meu comentari i veig que he fet sortir la paraula "Alegria" i tu no la posaves al teu poema...Per mi "Colors", automàticament amb suggereix alegria i ja ho veus pensat i escrit...
EliminaUna altra abraçada.
Els teus colors la porten empre posada, encara que jo no la digui. M'agraden molt aquests escrits directes i sense elaborar-los gaire. Tenen l'encant d el'espontaneïtat i la sinceritat. I a més a més es un plaer i un privilegi que l'alegria s'esquitlli entre els teus colors i les meves paraules sense esmentar-la. Gràcies, Montse!
EliminaEns fem grans, envoltats dels joves que ens succeiran.
ResponEliminaQuin bon resum, quina bona interpretació que va més enllà. Moltes gràcies, Xavier!
EliminaUna mirada molt certera, davant les teves paraules, ha dit en Xavier.
ResponEliminaSempre hi ha un verd i sempre hi haurà un torrat que el farà més verd.
Aferradetes, nina.
M'agrada això del torrat que el farà més verd... acabeu els meus poemes, entre tots. Bonics que sou!
EliminaAferradetes, bonica!
ÉS veritat, el marró de la fulla gran fa que el verd de les petites destaqui més...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser! Gràcies!
EliminaJo soc més de torrats que de verds!
ResponEliminaCadascú les seves preferències, a mi també m'agraden molt els torrats.
Elimina"Sovint cerquem els colors per no oblidar-los": jo cerco el verd pels camps, quan encara no és primavera. Envejo la Gran Bretanya que sempre és verda. Pots deduir, doncs, que m'agrada molt el verd! I és veritat que "la calidesa dels torrats,/ ens fan encara els verds més vius".
ResponEliminaEl verd al paisatge no és només un color, és vida, és veure reviure el món i el camp i el paisatge. A mi també m'agrada mol, tot i que com a color d'altres coses, no seria pas el meu preferit.
Elimina