Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un bell racó que tu has embellit encara més amb les teves paraules.
ResponEliminaI no deixem de somriure, aquest forma part del llenguatge universal i ens ajuda en molts aspectes.
Un somriure, Carme :)
Aquests detalls, de persones (per a mi anònimes) que han passat una bona estona muntant aquesta jardinera tan poc habitual, m'encanten. Més que un objecte, sento que són moments que algú ha viscut intensament i em sembla que la intensitat m'arribi, només de mirar-ne el resultat.
EliminaUn somriure, Núria :)
Un bell racó endolceix un l'instant.
ResponEliminaSí, i tant, Xavier!
EliminaLa vida n'està plena d'aquests petits detalls i com més grans ens fem, més els tenim en compte.
ResponEliminaMil somriures per a tu.
A vegades em sembla que m'hi agafo fort…. He, he, he…
EliminaMil somriures de tornada, bonica.
M'agrada molt aquest "Trencar pinyons com si fossin tresors": les petites alegries...
ResponEliminaSí, els pinyons com les mores a l'estiu, com tantes altres coses són regals de la natura que per a mi són grans alegries. Tresors comestibles.
EliminaDoncs no sé si l'embelliment és cosa teva, Carme, però és preciós. La senzillesa com a forma de vida és allà on molts desitgem arribar.
ResponEliminaNo, no ho he fet jo. Ho he trobat voltant pels pobles i m'ha agradat endur-m'ho en foto, fins aquí. És bonic i inspirador. La senzillesa, sí, Teresa és això. Les coses senzilles i boniques.
EliminaUn raconet molt bonic, felicito a qui va tenir l' idea tan creativa...A més no ca gaire aigua, amb quatre gotes de pluja aquestes plantes viuen bé...
ResponEliminaPetonets , Carme.
aquestes ppamtes mecessiten molt poca aigua, és ben cert i viuen en uns testets minúsculs, però si els poses en un test gros es fan immenses.
Elimina