Hi ha espais que són autèntics i que sense haver-losvist mai abans, remouen en mi alguna cosa d'ancestralment conegut. Quan passen coses bones les hem de deixar fluir. Un desig en forma de poema: que les coses que passin sense fer fes siguin per fi bones i es pugui fluir amb elles.
Els quatre darrers versos... que ben trobats! Un poema preciós d'inici de primavera i que serveix també per al dia mundial de la poesia, amb aquest "ritme pausat de les paraules"!
Moltes gràcies, Helena! M'has animat a utilitzar-lo pel dia mundial de la poesia i l'he llegit al meu Instagram, on no hi posos mai poemes, només imatges.
Vaig estar-hi fa molts anys, a Gallecs, però no recordo aquesta casa...Si respira pau i tranquil·litat, però a mi les masies m'agraden més de color de terra, em semblen com més autèntiques. En aquesta era si pot fer de tot, fins i tot dinar si al'estiu el til·les fa ombra...Molt bonic el poema. Bon cap de setmana, Carme.
Gallecs és molt gran, esnecessita molt temps o molts visites per veure-ho tot. Hi ha moltes masies i totes són molt boniques, n'hi ha que estan a ple rendiment i n'hi ha que estan en ruïnes. Però sempre val la pena passejar per Gallecs. Bona setmana M Roser!
Hi ha llocs que, només veure'ls, fan ganes de viure'ls. Encara que només siga el temps que dura una conversa, fluint a l'ombra d'un til·ler. Preciós poema, com sempre...
Quin espai més maco i tranquil que ens mostres.
ResponEliminaDeixar que passin les coses, gairebé sense fer res més que fluir amb elles.
Bon dissabte, nina!
Aferradetes.
Hi ha espais que són autèntics i que sense haver-losvist mai abans, remouen en mi alguna cosa d'ancestralment conegut. Quan passen coses bones les hem de deixar fluir. Un desig en forma de poema: que les coses que passin sense fer fes siguin per fi bones i es pugui fluir amb elles.
EliminaBon cap de setmana, Paula. Aferradetes.
Els quatre darrers versos... que ben trobats! Un poema preciós d'inici de primavera i que serveix també per al dia mundial de la poesia, amb aquest "ritme pausat de les paraules"!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena! M'has animat a utilitzar-lo pel dia mundial de la poesia i l'he llegit al meu Instagram, on no hi posos mai poemes, només imatges.
EliminaA Gallecs es respira l'essència del Vallès rural. Als teus poemes hi ha l'essència de la vida.
ResponEliminaAquesta essència del Vallès rural o més extensament de la Catalunya rural, connecta amb mi d'una manera automàtica.
EliminaVaig estar-hi fa molts anys, a Gallecs, però no recordo aquesta casa...Si respira pau i tranquil·litat, però a mi les masies m'agraden més de color de terra, em semblen com més autèntiques. En aquesta era si pot fer de tot, fins i tot dinar si al'estiu el til·les fa ombra...Molt bonic el poema.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Gallecs és molt gran, esnecessita molt temps o molts visites per veure-ho tot. Hi ha moltes masies i totes són molt boniques, n'hi ha que estan a ple rendiment i n'hi ha que estan en ruïnes. Però sempre val la pena passejar per Gallecs. Bona setmana M Roser!
EliminaLa vida tranquil·la, la vida de preocupar-se de res més que no sigui veure les hores passar.
ResponEliminaEn bona companyia...
EliminaHi ha llocs que, només veure'ls, fan ganes de viure'ls. Encara que només siga el temps que dura una conversa, fluint a l'ombra d'un til·ler. Preciós poema, com sempre...
ResponEliminaSí i tant, hi ha llocs que t'acullen sense cap motiu especial. Gràcies, Pep!
Elimina