Barques
‘No haver-te conegut seria terrible. Però terrible, terrible.
I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.’
I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.’
Enric Casasses
No ho sabria.
Però sabria del buit infinit,
d'una absència desconeguda,
d'una absència desconeguda,
de la claror inabastable,
més enllà dels meus ulls.
Sabria d'una recerca infructuosa,
d'uns anhels sense horitzó.
I creuria, amb desencís...
sí, ho creuria, de veritat,
com tanta gent ho creu:
que no existeixes enlloc.
Ni tu,
ni aquest tresor compartit.
ni aquest tresor compartit.
Havia somniat el teu nom abans de conèixer-te.
ResponElimina(Josep Fortuny)
Que bonic aquest vers de Josep Fortuny!!!
EliminaGràcies pel regal, és molt adient al context.
Podem patir per una absència desconeguda?. Bé, de poder sí que podem; potser la pregunta seria si val la pena fer-ho.
ResponEliminaNo és patir per una absència desconeguda. No és això.
EliminaÉs una recerca personal, que pot donar fruits o no. Si dona fruits, és una alegria i si no... doncs creus que t'estàs equivocant, o et sents decebut o has de canviar coses a la teva vida. O que allò que busques no existeix.
Pots anar a buscar bolets i tornar amb el cistell ple o buit. Si tornes amb el cistell ple, estàs content i pots compartir i tot. Si tornes amb el cistell buit, doncs, no és el mateix. Patiment? no, tampoc, simplement una certa frustració de no trobar allò que busques.
D'acord. Gràcies per l'explicació, ara entenc millor per on anaves amb el teu text. La meva interpretació era una mica diferent perquè m'agafava més a la valenta aquest "desconeguda". Coincideixo amb tu, quan aquesta recerca personal (o de bolets :-D) no dona el seu fruit, és normal patir o, com a mínim, sentir una certa frustració per no haver assolit l'objectiu però per això has de tenir relativament clar aquest objectiu que, per tant, no pot ser desconegut (o almenys no del tot). Per fer servir el teu mateix exemple, si vas al bosc per buscar bolets i no en trobes, és més o menys lògic sentir-se decebut però si entres al bosc sense saber que busques, jo trobo que no val la pena frustrar-se si en surts amb les mans buides. En un sentit ampli del terme, no es pot buscar allò que és desconegut.
EliminaCom ets, Mc!!! De racional, vull dir. He, he, he...
EliminaUna persona pot ser desconeguda fins a un moment i omplir allò que buscaves i volies, que no era exactament aquesta persona, sinó una manera de fer o de ser o de pensar o de sentir que correspon a la seva...
Bé, disculpa el rotllo. Com soc, jo també!!! He, he, he...
M'agrada molt aquest versos, els teus i els de Casasses. A qui no li ha passat de conèixer a algú i tenir la impressió de ser la persona a qui esperaves.... i quantes no hem pogut conèixer, tot i esperar-les !
ResponEliminaDoncs sí, Artur, ben bé així. Gràcies!!
EliminaJo vull l'amor que no es pot abastar ni retenir mai, el de "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit. I no crec que el trobi mai.
ResponEliminaNo sé si el trobaràs mai, potser sí o potser no, però si un dia el trobessis, sabries segur i reconeixeries que era justament el que volies i d'una manera o altra buscaves.
EliminaQue bonic aquest racó de descans per les barques...Les hi ha deixades la persona que per sort vaig conèixer, amb un nom de somni!!!
ResponEliminaPetonets.
Sí que és bonic aquest racó. És a l'Escala. Em va agradar molt. Bona nit, M Roser.
Elimina