Flor de paret
Potser és veritat que la trobada només va durar un parell d'hores, i que jo no vaig poder suportar la gravetat ni la inclinació volguda i que pes el meu cap em va anar ajupint cada cop més horitzontalment, fins a tocar a terra.
Però durant dues hores, ens vam trobar: herba i taca de color
Sí, ens vam trobar i vam ser flor.
I aquests instants de ser, ens acompanyaran per sempre.
Pd: És ben cert que al cap de tres hores, aquesta imatge que jo vaig fotografiar, ja havia desaparegut i l'herba jeia quasi ran deterra. I quan jo vaig fer Ooooh!, l'herba em va explicar la seva història. Aquí us la deixo.
Els miracles del Vallès!
ResponEliminaEl Vallès té màgia! I La Floresta més!
EliminaSort que va ser a temps d'explicar-te-la!
ResponEliminaDoncs sí, una sort... trobar històries pel camí de l'estació
EliminaCaram una herba explicadora d'històries...
ResponEliminaLa primera impressió quan he mirat la imatge, m'ha recordat aquells nubols de sucre de les fires, però és clar, solen ser de color rosa i aquest és blau...Un efecte òptic
molt bonic.
Bon vespre, Carme.
Herba constructora de realitats, herba somiadora, herba positiva...i finalment explicadora d'històries. Bon vespre, M Roser.
EliminaUna flor efímera que, segurament, estava destinada a passar desapercebuda. Si no fos per la teva capacitat, que em meravella una vegada més, de saber descobrir aquestes coses que a molts de nosaltres ens passarien per alt, sens dubte.
ResponEliminaGràcies, pel teu comentari, Mc, hi ha casualitats que tenen màgia i és una sort poder somiar una mica. M'encanta contradir una mica el destí, ni que sigui el d'una flor de paret.
EliminaAquests "instants", i "per sempre", van junts com tija i flor.
ResponEliminaAbsolutament junts, Helena!
Elimina