Una porta a La Floresta de Les Garrigues
Escriuré una carta amb pètals en lloc de lletres.
Cada flor serà una frase.
I els rams i els gerros
explicaran els pensaments que m'omplen.
Amb un paper nou.
I colors liles i grocs.
I un timbre per si fa falta un avís.
Serà una carta a dos batents
per obrir-me de bat a bat.
De la Floresta a la Floresta, de liles a liles, de grocs a grocs... quina lectura més amable.
ResponEliminaEl teu comentari ho emmiralla tot. Sempre busquem bellesa.
EliminaM'agrada molt, Carme, és tan bell el teu poema com maca és aquesta foto, d'un lloc tan pintoresc!
ResponEliminaEl dia que hi vsm anar, la gent havia decorat amb flors alguns racons dels carrers o places i també portes i finestres i balcons. Però no d'una manera espectacular i grandiosa, sinó així: amb decoracions d'una bellesa senzilla i serena. Em va agradar molt. Els missatges sense paraules que donava la feina feta per la gent eren com cartes suaus i boniques.
EliminaI en ple segle XXI, Carme Rosanas revoluciona l'escriptura.
ResponEliminaHe, he, he... què més voldria jo... revolucionar-ho tot i no només l'escriptura.
EliminaAfortunat o afortunada qui rebi algun dia una carta així! Quina bellesa, Carme!
ResponEliminaExplicar-ho és fàcil, escriure-la, no tant... però la intenció és el que compta... gràcies, Montse!
EliminaUna porta preciosa per ampliar la teva col·lecció ...Una combinació de colors molt encertada.
ResponEliminaUna carta així olorosa i florida, seria per guardar-la a la capsa dels petits tresors...
Bona tarda, Carme.
Una col·lecció (la de les portes) tan inacabable com la dels moments.
EliminaAfortunat qui encara conserva la capsa dels petits tresors que teníem de petits. Bona tarda, M Roser.
Què bonic tot plegat, la porta, les flors, la foto, el text... les teves entrades són poesia. Tot un plaer llegir-les, amb serenor i delicadesa saps extreure el suc de cada petita cosa, de cada petit racó.
ResponEliminaMoltes gràcies, Laura! És tot un plaer llegir-te a tu també i que passis per aquí!
Elimina