Finestres A Sant Julià de Vilatorta
Tan iguals i tan diferents...
El teu món és brillant de colors
i el teu interior ben protegit.
Les teves expressions austeres.
L'altre món és certament pàlid, o ella li veu,
i la força li surt de dins sense gaires filtres.
Les seves paraules sempre tenen colors diferents.
La seva proximitat i veïnatge
les embelleix i les fa més riques.
És com dues mitges taronges. Es complementen.
ResponEliminaEs complementen, sense cap dubte.
EliminaSant Julià té aquests contrasts, sempre vells. El nom de la vila: Vilatorta ja és premonitori.
ResponEliminaPart de la Guerra (in)Civil, la meva mare la passà entre Sant Julià i Folgueroles.
Són dos pobles ben bonics, fa ben pocs dies hi vaig estar una vegada més.
EliminaM'agrada la teva col·lecció de portes i finestres, totes tenen un no sé què que les fa especials, aquestes dues una és més alegre i l'altre més trista, Sembla mentida el què poden fer unes flors de colors...Aquí hi he estat moltes vagades; quan anava a estiuejar a Taradell i passàvem per anar al santuari de Puig l'Agulla!
ResponEliminaBon vespre Carme.
Són inesgotables, les finestres sempre em criden i em diuen coses...
EliminaBon vespre, M Roser!
Les teves paraules defineixen molt bé aquesta sensació "tan iguals i tan diferents" que s'extreu de la contemplació de les dues finestres, i m'agraden molt. Seria molt interessant poder desxifrar l'ànima que s'hi amaga al darrera, la dels habitants de les cases.
ResponEliminaDesxifrar l'ànima de les persones sempre és interessant i sempre ens provoca molta curiositat. A vegades els objectes, com les finestres, en són una mena de metàfora.
Elimina