La ginesta a la tardor
Com una cançó infantil
La ginesta està enyorada
del seu color groc lluent.
Caça al vol les fulles seques
que li porta un cop de vent.
Qui vol boles de colors
com els avets de Nadal...
si puc tenir fulles lliures
que ni penjar-les no cal.
De cinc puntes, com l'estrella
del mès càlids dels colors.
Els torrats foscos i pàlids
s'han ensenyorit del bosc.
Mireu-me bé caminants,
presumeixo flors d'hivern
mentre espero primaveres
i el meu color groc lluent.
En Xavier Pujol, que en el seu comentari ja va apuntar maneres i bones intencions, m'ha fet el regal de posar-li una música, a aquest poema. Jo ho he muntat en un vídeo, la poca traça de les imatges és només meva. Però malgrat la poca traça, no me n'he pogut estar de compartir-ho i de muntar-ho d'alguna manera. Moltes gràcies Xavier!
Ah! La veu també és d'en Xavier Pujol (que el vídeo no ho posa, catxis!)
Bravo, Carme! Plas, plas, plas! I com m'agrada el poema! Confesso que, en no estar acostumada a què els teus versos rimin, l'he llegit més d'una vegada per veure si era d'un altre poeta, però no, és ben teu! I la imatge és també però que molt bonica. Felicitats, poeta!
ResponEliminaA vegades em surt la rima, sense voler-ho i si la trobo molt carrinclona, la defujo i me n'escapo, però, mira, algun cop m'agrada com sona. Gràcies, Montse! Una abraçada.
EliminaSento la música. Amb tres acords fem una nadala.
ResponEliminaQue bé! Seria bonic! 😊😄
EliminaAmb rima o sense, aconsegueixes que les teves fotos mostrin quelcom més del que simplement s'hi veu. Jo, segurament, hauria passat de llarg sense ni adonar-me que tenia al davant una ginesta que, mentre espera poder florir, es guarneix com un arbre de Nadal amb tot d'estels tardorencs. :-)
ResponEliminaNo sé si hauries passat de llarg Mc, però tot plegat tenia uns colors i formes tan bonics que es feia mirar. En les tres dimensions reals encara es veia millor. Gràcies! 😀
EliminaMolt i molt ben trobat el que dius i com ho dius! Pensar ara en la ginesta, és tot un contrast. I pensar en "tenir fulles lliures/ que ni penjar-les no cal", i aquest "mentre espero primaveres
ResponEliminai el meu color groc lluent", em fa pensar en la llibertat, algun dia, de Catalunya.
La poesia té això, que mentre vols dir unes coses, en dius moltes més que portes dins. Els paral·lelismes i les metàfores a vegades els comstruïm i a vegades es fan sols, i només els veiem un cop acabat el poema. Gràcies, Helena!
EliminaTens raó , només li cal una música ben bonica, perquè la mainada la pugui cantar...Les fulles de tardor, li fan de flors, perquè no senti enyorança!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A veure si sé penjar un arxiu de so... ja la tinc, M Roser. En Xavier Pujol m'ha regalat una música, una tonada, una nadala molt bonica.
EliminaHa sortit una cançó molt i molt bonica, en Xavier té cops amagats, a veure si la canten la mainada... Per un moment 'ha recordat les cançons d'en Jaume Arnella...U bon regal de Nadal per als teus nets, Carme, podries fer un altre vídeo mentre la canten!
EliminaFelicitats Carme per la lletra i Xavier per la Música.
Paciència, paciència, que la primavera no trigarà i el groc tornarà a lluir.
ResponEliminaMentrestant gaudim de les seves "flors adoptades" d'hivern, que també són boniques.
EliminaOh, que bonic sona el poema, és com una cançó de Nadal. I la foto! Quina artista estàs feta!
ResponEliminaHas arribat massa aviat per pocs moments... ja tenim cançó, novesflors, l'acabo de pujar a completar el post.
EliminaOh!!! Ara ho mire.
EliminaQuin artista també està fet el Xavier!!! Aplaudiments.
EliminaGràcies, noves flors, celebro que t'agradi.
EliminaBonic poema i fantàstica cançó. Quin regal ens heu fet entre tots dos! Gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies, a tu, Adriana! La cançó és la mateixa, però el vídeo que ha penjat al Calendri d'Advent, m'ha quedat millor .
Elimina