Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
A mi em guia el nord. Sempre vull anar cap allà.
ResponEliminaA mi també em crida més el nord...
EliminaQuina foto tan curiosa. M'agradaria saber-me orientar pels estels.
ResponEliminaOrientar-te pels estels? Buscar el nord? ;)
EliminaEl XeXu se m'ha avansat...Jo també sempre cap el Nord!!!
ResponEliminaPetonets.
Amunt i crits... cap al nord, doncs!!!
EliminaA m'empeny el vent de l'art, de la poesia.
ResponEliminaDoncs aquest és un bon vent. A mi també m'empeny. A temporades és més feble i altres més potent, però això passa a tots els vents...
EliminaImagino esa foto en un alto lugar donde se puede disfrutar de una amplia vista que nos haga amar la naturaleza en las distintas estaciones del año y desde allí nuestra mente nos lleve pensar y reflexionar, gracias
ResponEliminaSí, Antonio, es un lugar alto y que queda muy centrado e el valle y disfruta de unas vistas espléndidas. Mira, és des de este lugar que te pongo en el enlace. Hice otro post:
EliminaSant Antoni... ah! mira tu patron!!!
Hay lugares que nos hacen sentir algo especial.
Jo també sóc nòrdic, i ara més que mai hem d'estar concentrats en no perdre'l
ResponEliminaBen orientats, Joan, i tant!
EliminaJo crec que n'estem... però el camí és ple de trampes molt refotudes.
Tenim un nord, tenim un sud, de mar endins, de mar enllà...
ResponEliminaTenim de tot i bo!!! ;-D
EliminaAquesta preferència pel Nord em fa pensar en el poema d'Espriu.
ResponEliminaTambé m'agrada el Nord, però com ell "em quedaré aquí fins a la mort"
Em quedaré aquí fins a la mort, jo també... amb la mirada a l'horitzó...
Elimina