Llum de sol, llum de lluna
Aquest llibre no ha estat gens un projecte
pensat i programat. Ens ha crescut com per sorpresa, sense pensar que
arribaria a ser llibre.
En Xavier, matiner, ciclista i fotògraf empedreït, aprofita
el seu trajecte matinal de casa fins a la feina, (que habitualment fa en bici si les
circumstàncies diverses li ho permeten) per fer alguna foto que li crida
l’atenció i generosament la comparteix per watsap amb una colla d’amics i
familiars, la fotografia va sempre acompanyada d’un Bon dia i d’un haiku. És
molt agradable, per a les seves víctimes, (com ell humorísticament ens anomena) víctimes afortunades (trobo jo) rebre un
bon dia poètic. Tant la imatge com l’haiku, amdós en són, de poètics. Molt.
Sembla que la majoria de la gent li respon el bon dia i li dona les gràcies. I
jo vaig començar com un joc, sense cap més
intencióo que divertir-me i correspondre-li, a retornar-li el bon dia i a seguir
el tema del seu haiku amb un altre haiku.
I dia a dia, la col·lecció de fotografies, amb la seva
parella d’haikus corresponents van anar augmentant i augmentant. I En un moment donat, en Xavier, va dir “I no en farem res de tots aquests haikus? Els podríem
publicar i els tindríem a mà i endreçats.” Però n’hi havia tants i tants, que
en vam haver de fer una selecció. Potser ens hem quedat curts amb la selecció,
potser ens hem passat de llarg i us avorrirem, però hi hem posat ben bé els que
ens ha vingut de gust posar-hi, seguint un criteri de preferències personals
totalment subjectives.
En algun cas, no
gaires, quan estava en algun lloc bonic, era jo qui començava amb una imatge
meva i un haiku meu, aleshores en Xavier em responia. Per això, hem posat els
seus haikus amb una tipografia normal i els meus amb cursiva, per a poder
distingir-los tinguin l’ordre que tinguin.
Caram, quina col·laboració! Doncs sí que ha quedat maco, sí. Les fotos d'en Xavier són molt maques, dignes d'ensenyar, i posar-los-hi paraules. Heu mirat de contactar amb alguna editorial que pugui estar interessada en la publicació?
ResponEliminaNo, no ho hem mirat, no. Així ja ens està bé.
EliminaFelicitats artistes! Ens deixeu amb la mel als llavis i no en tenim prou amb aquest tastet. S'ha de veure sencer. Podrà ser?
ResponEliminaGràcies Teresa. Doncs, per què no? Podria ser.... hi pensarem en com fer-ho.
EliminaUs ha quedat molt bonic. Enhorabona a tots dos!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp! Una abraçada.
Eliminaostres quins dos grans artistes !!!!! felicitats ! a tu i al Xavier
ResponEliminaGràcies, Elfree... petonassos.
EliminaQue emocionant ha de ser! És un luxe, de col·laborar amb el Xavier.
ResponEliminaI tant que sí, Helena! Tot un luxe.
EliminaSembla deliciós aquest llibre, Carme, a més d'estar dissenyat amb un gust exquisit. A més, coneixent-vos, el seu contingut no té més remei que ser una meravella!
ResponEliminaEnhorabona a tots dos per a la vostra criatura!
Moltíssimes gràcies.
EliminaEl mèrit és tot d'en Xavier.
Ell ha fet el disseny i la composició de les pàgines i tot.
Ha quedat fantàstic. Ja el veuràs, Montse.
si es que no se us pot deixar sols......sou "tremendus" fa molt de goig la veritat
ResponEliminaHe, he, he... m'ha fet molta gràcia això de "tremendus". Gràcies, Joan!
EliminaUna petita joia, felicitats als dos!!!
ResponEliminaPetonets.
Gràcies!
EliminaJo en vull un! Segur que ha de ser un llibre preciós i em sabria grau no tenir-lo. Ja li vaig demanar a en Xavier si era possible.
ResponEliminaJo també era una de les afortunades víctimes d'en Xavier. També procurava empescar-me un haiku, era molt divertit i creatiu.
No sabia que compartíem aquest títol de "víctimes afortunades".
EliminaN'hem fet pocs, em sembla... potser n'haurem de fer una tongada més.
Ja ho farem, sí i tant!
Fa molt de goig!!. Felicitats!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc!
EliminaGràcies per publicar-ho al teu blog Carme. Ha estat ( i és) un plaer haver fet aquest llibre amb tu.
ResponEliminaEl plaer és i ha estat ben compartit, Xavier.
EliminaI les fotos del llibre, de les pàgines obertes de mostra, les haguessis fet tu, el post hauria quedat molt millor... 😉😁
Els haikus de la foto del panot de Barcelona, llegits després de l'atemptat terrible a les Rambles, poden prendre una lectura dolorosa.
EliminaOstres! No hi havia pensat, Xavier... tens raó?
EliminaPerò aquí està... fotografiat i escrit mooooolt abans de tot això.