Llum de sol, llum de lluna

Aquest llibre  no ha estat gens un projecte pensat i programat. Ens ha crescut com per sorpresa, sense pensar que arribaria a ser llibre.

En Xavier, matiner, ciclista i fotògraf empedreït, aprofita el seu trajecte matinal de casa fins a la feina,  (que habitualment fa en bici si les circumstàncies diverses li ho permeten) per fer alguna foto que li crida l’atenció i generosament la comparteix per watsap amb una colla d’amics i familiars, la fotografia va sempre acompanyada d’un Bon dia i d’un haiku. És molt agradable, per a les seves víctimes, (com ell humorísticament ens anomena) víctimes afortunades (trobo jo) rebre un bon dia poètic. Tant la imatge com l’haiku, amdós en són, de poètics. Molt. Sembla que la majoria de la gent li respon el bon dia i li dona les gràcies. I jo vaig començar com un joc, sense cap més intencióo que divertir-me i correspondre-li, a retornar-li el bon dia i a seguir el tema del seu haiku amb un altre haiku.

I dia a dia, la col·lecció de fotografies, amb la seva parella d’haikus corresponents van anar augmentant i augmentant. I En un moment donat, en Xavier, va dir “I no en farem res de tots aquests haikus? Els podríem publicar i els tindríem a mà i endreçats.” Però n’hi havia tants i tants, que en vam haver de fer una selecció. Potser ens hem quedat curts amb la selecció, potser ens hem passat de llarg i us avorrirem, però hi hem posat ben bé els que ens ha vingut de gust posar-hi, seguint un criteri de preferències personals totalment subjectives.

En algun cas,  no gaires, quan estava en algun lloc bonic, era jo qui començava amb una imatge meva i un haiku meu, aleshores en Xavier em responia. Per això, hem posat els seus haikus amb una tipografia normal i els meus amb cursiva, per a poder distingir-los tinguin l’ordre que tinguin.

És només una autoedició i no es troba a les botigues... però ha quedat maco.