LLetres i fils de Juny


 

Sempre hi ha herbes vora els camins
i un cel que plora o un cel que riu.
Quan jo camino amb ulls oberts
vull emportar-me allò que veig.
Ratlles i núvols, tiges i flors i...
a cada pinzellada una emoció.

Comentaris

  1. Aquest "a cada pinzellada una emoció" podria aplicar-se a tots i cadascun dels teus dibuixos i de les teves pintures perquè, efectivament, t'emportes allò que veus i saps mostrar-ho fent que aquesta emoció ens arribi als que els veiem. El quadre d'avui n'és un gran exemple, un altre més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! M'afalaga que em digueu això. Sobretot perquè és justament el que m'empeny a escriure i a dibuixar i potser també allò que busco: les emocions.
      Una abraçada, Mc!

      Elimina
  2. Preciosa la teva aquarel·la i sí, has fet que m'emocioni...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Com ja han dit els altres comentaris, la teva aquarel·la i les teves paraules fan emocionar...
    Caminem sempre amb els ulls oberts i observem tot el que veiem per retenir-ho dins nostre.

    Preciós tot, Carme.
    Moltes gràcies per la teva participació que ja m'emporto cap a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, un cop més pe venir a buscar-ho sense haver-te avisat.
      I també per tota la resta, el teu joc, les teves paraules i la teva companyia.

      Una abraçada.

      Elimina
  4. Amb els ulls ben oberts !.
    Felicitats , Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitant els moments! Moltes gràcies, Artur!
      Una abraçada.

      Elimina
  5. A cada pinzellada, i a cada vers també. Les imatges i les paraules que són el que més m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A cada vers, per descomptat.
      Em sembla que és més evident que no pas a les imatges.
      Gràcies, Helena!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars