Vaig triar el blau, de dibuixos arrodonits i tons ben difuminats.
I el tinc buit, allà, al prestatge.
El tinc buit i el somio ple,
d'anèmones de fràgils pètals,
de clavells o de gerberes...
Vindrà el temps de les flors més boniques,
hi haurà un temps que serà ben nostre.
Ya están llegando.
ResponEliminaSalud
Sííí... ja venen!
EliminaUna abraçada.
Mentre ho somiïs ple... tot pot passar.
ResponEliminaTambé tinc ganes de veure tots els colors i que fugi aquesta grisor que ens envolta.
Aferradetes, preciosa.
No parem de somiar, que al final és com construir realitats...
EliminaJa falta poc per la primavera...
Aferradetes, nina!
Com m'agraden aquestes aquarel·les!
ResponEliminaSobretot la segona, on, a diferència del primer, no es distingeix el traç del dibuix, i ens sorprèn per la senzillesa (aparent) del pinzell que ens explica meravellosament les flors.
"El tinc buit i el somio ple". Una frase Rosanas total. "hi haurà un temps que serà ben nostre. " Aquesta també.
Gràcies Xavier! M'alegro que t'agradin.
EliminaHe, he, he.... m'has fet riure amb això de Rosanas total...
Una abraçada.
Segur que en aquest temps que serà ben nostre, hi haurà flors molt boniques, de tots colors !
ResponEliminaBona setmana, Carme.
Segur que sí, no perdem l'esperança ni els somnis...
EliminaBona setmana, M Roser!
La Primavera sempre torna i amb ella la vida renovada :)
ResponEliminaSalut !!.
Ja arriba en un no res...
EliminaSalut, Artur!
Jo des del pas de puça que respiro més tranquil·la. La incerta glòria d'un dia d'abril dura tan poc...
ResponEliminaMolt bé, Helena, fas bé de respirar tranquil·la, que cap incerta glòria ens robi la tranquil·litat.
EliminaEls teus gerros ja són plens a la teva imaginació ia la primavera renaixeran sens dubte naturals. Boniques fotos, et felicito la Carme. Salut i pau.
EliminaMoltes gràcies, Antonio! Salut!
Elimina