Fluint com l'aigua
Aquella aigua que fa temps
fluïa amb l'escuma dels safarejos
ara duu reflexos del color de les flors.
El nostre fluir
té un cel ben blau
i núvols viatgers.
I la frescor de l'aigua
que calma la set.
I la música de la pluja
sobre la teulada.
Som un sol riu.
I a la riba, un infinit
a la nostra mida.
Saps fer anar l'aigua al molí dels teus poemes.
ResponEliminaAquest és un dibuix del canal del Molí a Verges. En aquest canal, de tant en tant i trobes la forma d'un safareig, la pedra o rajola amb pendent per rentar que anava directament al canal. Ara a les cases que donen al canla hi ha jardins i són les flors les que s'aboquen damunt el pendent on abans s'hi posava la roba per rentar-la.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Cel blau, aigua fresca, pluja que tot ho neteja i un bon regueró d'aigua que s'endú les flors carrer avall fins el riu.
ResponEliminaUn poema preciós, amb paraules senzilles com a mi m'agraden!
Petonets, Carme.
Moltes gràcies, M Roser!!!
EliminaUna abraçada!
Un dibuix molt maco, ple de llum i colors.
ResponEliminaHauria de ser sempre així el nostre fluir, ple de llum i colors, música i niguls viatgers... i fer-ho tots junts cap un mateix camí.
Bona nit, Carme!
Aferradetes.
Moltes gràcies, Paula! Tant de bo que sempre fluíssim, fluïr és una gran manera de viure la felicitat.
EliminaBon vespre, bonica. Una abraçada
"I a la riba, un infinit/ a la nostra mida": em fa pensar en el marc d'una finestra, aquesta riba.
ResponEliminaEncara que al dibuix m'ha quedat una mica escarransit, això era un safareig directe al canal. On ara hi ha les flors hi havia el pedrís inclinat on rentaves. Sembla un marc d'una finestra, però no ho és. Són dos pilars que posen el límit a la tanca, per deixar un espai obert al safareig.
EliminaQue bonic fluir com l'aigua, tan necessària quan tenim set, tan necessària per fer neteja i emportar-se tot allò que sobra... ja és ben cert, l'aigua és vida i tu ho has sabut expressar en aquest poema.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
La sensació de fluir, mentalment, emocionalment, espiritualment, no és comparable a cap altra. Ens cal trobar més moments per fluir i potser reaprendre a fer-ho. Els infants en saben molt, nosaltres, adults, sovint oblidem de fer-ho. A vegades simplement contemplant... passa.
EliminaUna abraçada, Núria, moltes gràcies!