L'armari més petit, i que "no s'esgota, és infinit" és la poesia! Genial, Carme! El meu tresor més gran també és aquest. No hi ha res que em faci tan feliç a la vida. Ni l'amor més gran.
Moltes gràcies, Helena. Ja sapos que sempre m'agraden molt les teves interpretacions que arriben més enllà. No havia pensat conscientment en la relació cadenat i de ser inintel·ligible!
M'afalaga que te l'enduguis a casa teva, Helena, moltes gràcies!
I que no s'esgoti mai, per poder-hi guardar, junt amb el tresor més gran, altres tresors més petits i valuosos.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
Ben cert, tambe hi ha molts tresors petits i valuosos, també m'hi cabran, segur! Gràcies Núria! Una abraçada.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuin serà aquest tresor? Ha de ser molt valuós per a ser infinit.
EliminaM'encanta la foto i els reflexes, Carme! 👏
Uns petonets dolcets, per tal que els hi guardis.
A vegades ens fem la il·lusió d'infinits, però hi ha coses que no se'ns acaben mai, com els petons...
EliminaPetonets docets de tornada, Paula!
Tresors i records,
ResponEliminala clau del cor.
El cor és l'armari petit i sense cadenat...
EliminaAixò es bo, tenir un bon tresor al que no li calguin cadenes ni cadenats, així es mantindrà lliure al teu costat !.
ResponEliminaSalut :)
Doncs sí, està bé que els tresors es mantinguin lliures... gràcies, Artur!
EliminaL'armari més petit, i que "no s'esgota, és infinit" és la poesia! Genial, Carme! El meu tresor més gran també és aquest. No hi ha res que em faci tan feliç a la vida. Ni l'amor més gran.
ResponEliminaI no et cal cap cadenat, no ha de ser inintel·ligible!
EliminaJa l'he penjat a la barra dreta del meu blog!
EliminaMoltes gràcies, Helena. Ja sapos que sempre m'agraden molt les teves interpretacions que arriben més enllà. No havia pensat conscientment en la relació cadenat i de ser inintel·ligible!
EliminaM'afalaga que te l'enduguis a casa teva, Helena, moltes gràcies!
Y un tresor molt bonic són els somnis, i com que no ocupen lloc i pots guardar els petits i els grans....
ResponEliminaBona Pasqua, Carme.
M'agrada que cadascú sàpiga trobar tresors diferents. Bona Pasqua, M Roser!
EliminaEntenc que l'armari més petit deu ser el cor! Que en el teu cas, és un armari immens.
ResponEliminaSi, aquesta era la idea, XeXu! Gràcies per dir aquestes coses tan boniques.
Elimina