Vila Joana


Aquest cel blau
dels dies àvids.
I tants camins
que vam recòrrer.
S'alça el record
com una torre
que mira enllà
fins a trobar-nos.

Comentaris

  1. Vila Joana fa pinta de ser un bon lloc per passar-hi una temporada. Si no hi ha fantasmes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Vila Joana, no crec que hi hagi fantasmes, he, he, he... i indubtablement és un bon lloc. Potser la poesia de Mossèn Cinto ressoni per les parets, només.

      A Collserola s'hi viu molt bé... En pots estar segur!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Que maco! Com un far que orienta, que avisa dels perills, que et diu on és el port o la costa...

      Elimina
  3. Tot un símbol, Vila Joana; al bell mig de Collserola, un lloc de pau...Ves per on tinc un post preparat sobre Verdaguer!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Molt bé, ja estaré atenta al teu post!

      Elimina
  4. Algunes de les caminades que faig per Collserola acaben a Vila Joana. Sempre penso en mossèn Cinto. Segur que li hauria agradat el poema que has fet dels "camins que vam recórrer"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, algun cop hi vaig per agafar el tren. Si vinc en cotxe d'algun lloc i he d'anar a Barcelona, en comptes d'anar a casa a deixar el cotxe i agafar el tren, el deixo aquí. Des del lloc on vaig aparcar, es veia aquesta vista de Vila Joana, un lloc que per a mi és molt bonic i agradable ple de coses boniques.

      Elimina
  5. Pense que, a poc a poc, estàs poetitzant la terra, la teua terra. Em sembla encomiable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars