Vora l'acàcia
Vora l'acàcia
ones de brollador
reflex inquiet.
.................................Carme
.................................Carme
Jo no l'abasto,
oceans de joguina
posen distància.
Carme............................
Carme............................
La passejada
amb bona companyia
a casa teva.
amb bona companyia
a casa teva.
....................................Xavier
La companyia
que sap fer volar versos.
en peu de pau.
que sap fer volar versos.
en peu de pau.
Carme............................
M'hi capbussaria.
ResponEliminaPer abastar-la.
EliminaM'agrada quan a fora fosqueja i les cases tenen la llum encesa, i en aquest cas amb aquest petit mar, és màgic!
ResponEliminaPetonets.
Sí, oi? que bonic que fan aquests llums encesos darrere els finestrals!
EliminaLa passejada
ResponEliminaamb bona companyia
a casa teva.
La companyia
Eliminaque sap fer volar versos.
en peu de pau.
L'aigua sempre reflecteix el que veu. Durant el dia el cel i la llum; a la nit també el cel i la foscor. Si, com en aquest cas les llums properes estan enceses, la foscor té una esperança.
ResponEliminaL'aigua refecteix i embelleix... sempre, tant de dia com de nit! La foscai la llum, ho dius molt bé!
EliminaSembla que els dos elements vulguin fer-se la traveta, en un joc innocent de la natura; l'aigua no es vol fer mirall perquè l'acàcia pugui contemplar el reflex de la seva cabellera... Però acabarà complaent-la segur, perquè en el fons s'estimen...
ResponEliminaAquest arrissament de l'aigua, per bé que lleuger, trenca l'efecte mirall i reflecteix diferent, però és bonic, també, el reflex.
EliminaEls reflexos d'un arbre en l'aigua, els reflexos de la vida en l'art.
ResponEliminaPreciosa comparació!
Elimina