Vora l'acàcia


Vora l'acàcia
ones de brollador
reflex inquiet.
.................................Carme
Jo no l'abasto,
oceans de joguina
posen distància.
Carme............................

La passejada
amb bona companyia
a casa teva.
....................................Xavier
La companyia
que sap fer volar versos.
en peu de pau.
Carme............................



Comentaris

  1. M'agrada quan a fora fosqueja i les cases tenen la llum encesa, i en aquest cas amb aquest petit mar, és màgic!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? que bonic que fan aquests llums encesos darrere els finestrals!

      Elimina
  2. La passejada
    amb bona companyia
    a casa teva.

    ResponElimina
  3. L'aigua sempre reflecteix el que veu. Durant el dia el cel i la llum; a la nit també el cel i la foscor. Si, com en aquest cas les llums properes estan enceses, la foscor té una esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua refecteix i embelleix... sempre, tant de dia com de nit! La foscai la llum, ho dius molt bé!

      Elimina
  4. Sembla que els dos elements vulguin fer-se la traveta, en un joc innocent de la natura; l'aigua no es vol fer mirall perquè l'acàcia pugui contemplar el reflex de la seva cabellera... Però acabarà complaent-la segur, perquè en el fons s'estimen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest arrissament de l'aigua, per bé que lleuger, trenca l'efecte mirall i reflecteix diferent, però és bonic, també, el reflex.

      Elimina
  5. Els reflexos d'un arbre en l'aigua, els reflexos de la vida en l'art.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars