Marieta sobre una fulla seca
 |
| D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram |
Tan quieta, tan petita, tan fràgil,
em mantinc a les acaballes del meu món,
però no oblideu que tinc ales.
Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.
Hi ha arbres i plantes perennes,
i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix
ni claudica davant dels negres més foscos
i avançats de la descomposició final.
Quan el moment serà arribat, volarem.
Això és tenir-ho tot controlat, quan la fulla caigui arrenca el vol. Com a bon capità....fins que s'enfonsi no marxa
ResponEliminaTossudament ...
EliminaCrec que li ho he deixat en un comentari a Glòria, la impaciència no porta enlloc.
ResponEliminaTens raó, jo soc, molt sovint, massa impacient!
EliminaM'ha recordat Xirinacs, vist des de la banda d'aquí. I amb llaç groc. Preparant-se per a tot.
ResponEliminaUn dia (i prou que vull tornar-hi) vaig anar al Pla de Can Pegot, on reposa en Xirinacs. Em va impressionar el lloc o potser em va impressionar la seva presència absent i el seu gest d'acceptar i precipitar la mort. Ell sempre va estar preparat per tot, com dius. Sovint, en els moments on vull descansar la ment i relaxar-me, penso i imagino el seu lloc, amb la pedra amb una gran X. I és el lloc i no és només el lloc. Sempre trobo la seva ànima que m'acompanya. M'ha agradat que parlessis d'ell i poder compartir aquest sentiment.
EliminaUn bell cant d'esperança. Malfieu-vos dels qui semblen acabats...
ResponEliminaN'hi ha que reneixen de les seves cendres o de les seves fulles seques.
EliminaLa marieta trobo que és un animalò molt bonic...Quan jo era petita ens la
ResponEliminaposàvem a la mà i li cantàvem una cançó:
Marieta, marieta
tu que n'ets tan boniqueta,
si m'ensenyes el camí del cel
et donaré pa i mel.
Aleshores bufàbem i se n'anava volant.
Bon vespre.
Sí que són boniques i pacífiques...
EliminaBon vespre.
El món de la marieta no té fi! Un dia me'n vaig trobar una passejant-se pel meu braç fins del folre d'un 3d9f. Un record inesborrable.
ResponEliminaQue bo! aleshores va ser un 3d9fm (tres de nou amb folre i marieta)
EliminaNosaltres que ens creiem tan poderosos , hauríem de mesurar-nos tot posant-nos a nivell de les cuquetes i potser s'acabaria la prepotència humana. Potser gaudiríem més del nostre món peit i fràgil. La marieta deu ser una supervivent.
ResponEliminaSupervivent, com nosaltres... hem de ser-ho!
EliminaEm posaria una camisa estampada dels colors de la Marieta. I al coll, un mocador ben groc.
ResponEliminaQuedaries ben llampant i vistós... els colors són bonics!
EliminaLes teves ales són la teva poesia.
ResponEliminaGràcies, Helena! Sempre es vola una mica amb la poesia...
Elimina