Marieta sobre una fulla seca

D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram

Tan quieta, tan petita, tan fràgil,
em mantinc a les acaballes del meu món,
però no oblideu que tinc ales.
Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.
Hi ha arbres i plantes perennes,
i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix
ni claudica davant dels negres més foscos
i avançats de la descomposició final.
Quan el moment serà arribat, volarem.

Comentaris

  1. Això és tenir-ho tot controlat, quan la fulla caigui arrenca el vol. Com a bon capità....fins que s'enfonsi no marxa

    ResponElimina
  2. Crec que li ho he deixat en un comentari a Glòria, la impaciència no porta enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, jo soc, molt sovint, massa impacient!

      Elimina
  3. M'ha recordat Xirinacs, vist des de la banda d'aquí. I amb llaç groc. Preparant-se per a tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia (i prou que vull tornar-hi) vaig anar al Pla de Can Pegot, on reposa en Xirinacs. Em va impressionar el lloc o potser em va impressionar la seva presència absent i el seu gest d'acceptar i precipitar la mort. Ell sempre va estar preparat per tot, com dius. Sovint, en els moments on vull descansar la ment i relaxar-me, penso i imagino el seu lloc, amb la pedra amb una gran X. I és el lloc i no és només el lloc. Sempre trobo la seva ànima que m'acompanya. M'ha agradat que parlessis d'ell i poder compartir aquest sentiment.

      Elimina
  4. Un bell cant d'esperança. Malfieu-vos dels qui semblen acabats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que reneixen de les seves cendres o de les seves fulles seques.

      Elimina
  5. La marieta trobo que és un animalò molt bonic...Quan jo era petita ens la
    posàvem a la mà i li cantàvem una cançó:
    Marieta, marieta
    tu que n'ets tan boniqueta,
    si m'ensenyes el camí del cel
    et donaré pa i mel.
    Aleshores bufàbem i se n'anava volant.
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són boniques i pacífiques...
      Bon vespre.

      Elimina
  6. El món de la marieta no té fi! Un dia me'n vaig trobar una passejant-se pel meu braç fins del folre d'un 3d9f. Un record inesborrable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo! aleshores va ser un 3d9fm (tres de nou amb folre i marieta)

      Elimina
  7. Nosaltres que ens creiem tan poderosos , hauríem de mesurar-nos tot posant-nos a nivell de les cuquetes i potser s'acabaria la prepotència humana. Potser gaudiríem més del nostre món peit i fràgil. La marieta deu ser una supervivent.

    ResponElimina
  8. Em posaria una camisa estampada dels colors de la Marieta. I al coll, un mocador ben groc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quedaries ben llampant i vistós... els colors són bonics!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Gràcies, Helena! Sempre es vola una mica amb la poesia...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars