El temps s'ha d'aprofitar mentre hi som a temps. ;-)
Per cert, tu les anomenes "gallerets" i a casa sempre n'hem dit "roelles", un parell d'exemples del munt de noms amb què es coneixen aquestes flors a cada racó del nostre país. És fràgil i poca cosa comparada amb altres flors que fan més patxoca, però pel que fa a tenir més denominacions diferents diria que les guanya a totes. :-)
A Sabadell (i no se si a més llocs) l'anomenen "badabadoc". Entenc que pel fet que quedes badant quan et trobes un camp ple i ben vermell. A mi m'agrada més dir "rosella". El nom em porta a pensar en una rosa fràgil, delicada, que ha de fruir del poc temps que acostumen a durar.
El temps, les roselles i les carícies: son igual d'efímers, però poden deixar records meravellosos...
Jo diria que sí, que a algun lloc més he sentit això de badabadoc. Segur que és per això, al menys, a mi, sempre em fan badar. A Osona, o al ments els meus pares i parents, en deien així : galleret o gallgalleret.
Mirava aquests pètals amb el seu reflex lluent i pensava que era i possible d'endur-se'l, però, al final, a la foto surt prou bé.
Fa alguns anys, en Josep va deixar un comentari molt treballat amb sinònims del gallerets a un post del blog Fita. Ja que alguns comentaristes del "Col·lecció de moments" n'han citat alguns, enganxo el comentari complet del Josep
Sinònims: roella, a la Pobla de Segur, Senterada (al Pallars Jussà), Maials, Almatret (al Segrià), Cervià (a les Garrigues), Cervera (a la Segarra), Montmell (al Baix Penedès), Rossell, Fredes (al Baix Maestrat), Agramunt (a l'Urgell), Cabassers (al Priorat); rovella, a Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), Bellprat (a Anoia), Pradell de la Teixeta (al Priorat); roguella, a Calladrons (a la Baixa Ribagorça); ronsella, a Carlet (a la Ribera Alta); roseller (Dicc. Moll);rosellera (Dicc. Moll); gallaret (Dicc. Fabra); gaigallaret, Oix (a la Garrotxa); gallet(Mallorca); gall (Pallars Sobirà, PLA); lloca (País Valencià, Dicc. Moll); cacaraquec,cararequec (illes Balers, BARC.); coquerecoc (La Selva, LLENçA); quequerequec (Tarragonès, Baix Penedès, MASCLANS); quicaraquic (Baix Empordà, MASCLANS); quicaracoc(el Maresme, MASCLANS); quiquiriquic (Dicc. Fabra); pipiripip (Dicc. Fabra); quiquiricall(Conca de Tremp, MASCLANS); peperepep (Tremp. A. CLOTET); paramà (Dicc. Fabra; la Garrotxa, VAYR.); paparota (Dicc. Fabra; Terrassa, CAD.); papariu (l'Alguer, COSSU); puput(Castellserà, a l'Urgell, MASCLANS); badabadoc (Dicc. Fabra); ababolera (Fraga, al Baix Cinca, GRIERA); babol (Dicc. Fabra); caputxí (Dicc. Fabra; la Noguera, CAD.); monges(Pradell de la Teixeta i Cabassers, al Priorat); màpola (la Llacuna, a Anoia, MASCLANS);ganfanó (GRIERA); vermelló (Dicc. Moll). Papaver rhoeas (i espècies congèneres afins), família de les papaveràcies.
Ostes! Que bé! Aquí sí que n'hi ha... N'hi ha un munt que jo no coneixia, que no els havia sentit a dir mai.
I abans he dit una cosa que no és certa. Es veu que no ho havia mirat prou bé i trobava a faltar "peperepep" (que surt sovint al paraulògic), però m'equivocava i veig que sí que hi és. O sigui que les meves disculpes al Josep, l'autor del recull.
Per això mateix, l'hauríem de munyir abans que no sigui res.
ResponEliminaMolt maca la foto, nina.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, cal aprofitar el temps abans que se'ns escapi del tot.
EliminaAferradetes, bonica!
El temps s'ha d'aprofitar mentre hi som a temps. ;-)
ResponEliminaPer cert, tu les anomenes "gallerets" i a casa sempre n'hem dit "roelles", un parell d'exemples del munt de noms amb què es coneixen aquestes flors a cada racó del nostre país. És fràgil i poca cosa comparada amb altres flors que fan més patxoca, però pel que fa a tenir més denominacions diferents diria que les guanya a totes. :-)
Abraçades!!
Estoc segura que sí, que a denominacions no la guanya ningú. Ni cap altra flor, ni cap altra cosa.
EliminaJo diria que fins i tot amb la gran aportació del Xavier, encara no fem el ple.
Abraçades, Mc!
És fràgil i forta alhora, com jo, mal m'està el dir-ho.
ResponEliminaEl seu vermell tan potent, compensa qualsevol fragilitat.
EliminaA Sabadell (i no se si a més llocs) l'anomenen "badabadoc". Entenc que pel fet que quedes badant quan et trobes un camp ple i ben vermell.
ResponEliminaA mi m'agrada més dir "rosella". El nom em porta a pensar en una rosa fràgil, delicada, que ha de fruir del poc temps que acostumen a durar.
El temps, les roselles i les carícies: son igual d'efímers, però poden deixar records meravellosos...
Petonets.
Jo diria que sí, que a algun lloc més he sentit això de badabadoc. Segur que és per això, al menys, a mi, sempre em fan badar. A Osona, o al ments els meus pares i parents, en deien així : galleret o gallgalleret.
EliminaMirava aquests pètals amb el seu reflex lluent i pensava que era i possible d'endur-se'l, però, al final, a la foto surt prou bé.
Una abraçada, Miquel Àngel.
Fa alguns anys, en Josep va deixar un comentari molt treballat amb sinònims del gallerets a un post del blog Fita. Ja que alguns comentaristes del "Col·lecció de moments" n'han citat alguns, enganxo el comentari complet del Josep
ResponEliminaSinònims: roella, a la Pobla de Segur, Senterada (al Pallars Jussà), Maials, Almatret (al Segrià), Cervià (a les Garrigues), Cervera (a la Segarra), Montmell (al Baix Penedès), Rossell, Fredes (al Baix Maestrat), Agramunt (a l'Urgell), Cabassers (al Priorat); rovella, a Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), Bellprat (a Anoia), Pradell de la Teixeta (al Priorat); roguella, a Calladrons (a la Baixa Ribagorça); ronsella, a Carlet (a la Ribera Alta); roseller (Dicc. Moll);rosellera (Dicc. Moll); gallaret (Dicc. Fabra); gaigallaret, Oix (a la Garrotxa); gallet(Mallorca); gall (Pallars Sobirà, PLA); lloca (País Valencià, Dicc. Moll); cacaraquec,cararequec (illes Balers, BARC.); coquerecoc (La Selva, LLENçA); quequerequec (Tarragonès, Baix Penedès, MASCLANS); quicaraquic (Baix Empordà, MASCLANS); quicaracoc(el Maresme, MASCLANS); quiquiriquic (Dicc. Fabra); pipiripip (Dicc. Fabra); quiquiricall(Conca de Tremp, MASCLANS); peperepep (Tremp. A. CLOTET); paramà (Dicc. Fabra; la Garrotxa, VAYR.); paparota (Dicc. Fabra; Terrassa, CAD.); papariu (l'Alguer, COSSU); puput(Castellserà, a l'Urgell, MASCLANS); badabadoc (Dicc. Fabra); ababolera (Fraga, al Baix Cinca, GRIERA); babol (Dicc. Fabra); caputxí (Dicc. Fabra; la Noguera, CAD.); monges(Pradell de la Teixeta i Cabassers, al Priorat); màpola (la Llacuna, a Anoia, MASCLANS);ganfanó (GRIERA); vermelló (Dicc. Moll). Papaver rhoeas (i espècies congèneres afins), família de les papaveràcies.
Ostes! Que bé! Aquí sí que n'hi ha... N'hi ha un munt que jo no coneixia, que no els havia sentit a dir mai.
EliminaI abans he dit una cosa que no és certa. Es veu que no ho havia mirat prou bé i trobava a faltar "peperepep" (que surt sovint al paraulògic), però m'equivocava i veig que sí que hi és. O sigui que les meves disculpes al Josep, l'autor del recull.
Visto y no visto.
ResponEliminaSalud.
Un instant!
EliminaUna abraçada.
Quina flor més bonica i amb tants noms .... que poden fer feliç a tothom , com els vells temps que recordem.
ResponEliminaBona setmana, Carme !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaBona setmana també per a tu.
Vermella la flor.
ResponEliminaFerma i trencadissa.
Pols entre els dits.